dimarts, 15 de setembre del 2015

Sicilia....ai!

"Sicilia mia" de Cesare Brandi. Pròleg de J.F. Yvars. Traducción de Carmen Artal. Editorial Elba. Barcelona, 2015. Preu: 21 €.
   El nom de Cesare Brandi va associat a les facultats d'Història de l'Art on el seu nom s'escolta amb normalitat quan es parla de teoria de la restauració. Però també faríem santament d'incoporar-lo al de la literatura ni que fos en l'apartat del gènere de viatges tot i que no pas de forma unívoca i no menys singular. Entre nosaltres l'ha donat a conèixer l'Editorial Elba que amb el d'ara és el tercer llibre que ens presenta de l'autor italià: abans ja havia publicat "Viaje a la Grecia antigua" i "Verde Nilo", dos llibres que parlen de geografies i cultures molt diferents, i a través dels quals es poden besllumar les idees motrius que guien el seu mestratge. Tot i que nascut a Siena, cal creure que Brandi és sicilià d'adopció i devoció segons es desprèn de la lectura del volum que aquí es comenta, no endebades exercí de professor a Palerm.
   Viatjar amb Brandi, però, no surt de franc; té el seu punt d'exigència. I és que ben sovint deixa la impressió, llegint-lo, que l'estiguem acompanyant en una visita d'inspecció, com si estigués exercint el càrrec de director del pioner Istituto Centrale del Restauro del que va ser, a més, fundador. Tampoc cal espantar-se perquè l'estudiós és, a més d'un guia històrico-artístic de luxe, un amfitrió exquisit capaç de servir unes delicadeses  imprevistes en el programa. M'hi ha fet pensar, per exemple, les descripcions tan afinades que fa del paisatge sicilià – els encontorns de l'Etna, per exemple, però sense descuidar les illes de Pantel·leria o les Egades tan allunyades de la monumentalitat – de tal manera que, gairebé de forma involuntària, et trobes visualitzant-los en termes pictòrics, tanta és la capacitat de Brandi per descriure'n els matisos tant de color com volumètrics.
   Però si això sorprèn, no menys ho fa quan s'atura davant d'un conjunt  monumental, tan si és arqueològic com urbanístic. O escultòric, que també. L'ànima del teòric de la restauració sempre surt a relluir, però és en els famosos mosaics de Piazza Armerina quan dóna una lliçó magistral que hauria de ser de lectura obligatòria a les facultats corresponents. Acompanyem Brandi amb gust infinit pels magnífics itineraris urbanístic-arquitectònics posant especial èmfasi en el recorregut que ens proposa per la ciutat de Noto. L'escoltem doldre's dels disbarats i la falta de respecte de les noves construccions no sols en relació a l'entorn històric i monumental, sino per com trenquen les perspectives urbanes amb arguments contundents.  Els comentaris que fa sobre Antonello de Messina o de Gutusso, dos il·lustres sicilians, ressulten impagables tot i no ser els únics.
Tornant però al capítol dedicat a les illes Egades hi he trobat una frase admirable que dóna per meditar sobre els desastres que han assolat el litoral català per no moure'ns d'aquesta part del litoral mediterràni. Diu Brandi que no se'ls té de demanar  que siguin allò que no són, sinó que cal apreciar-les pel que tenen. Són paraules sàvies que no han estat escoltades davant l'evidència que tants pobles hagin abandonat les seves caracteristiques, per humils que fossin però no per això menys sàvies, per adoptar models aliens al propi caràcter que han acabat per desvirtuar i homogeneitzar el territori i el paisatge. Ell parla, ai, de "estancamineto provinciano".
Quan tornin a Sicília, o si no hi han viatjat mai, els aconselleria que es deixessin guiar a petits glops per aquest mestre.

Nota: aquest article es una versió ampliada del publicat al suplement Cultura's de La Vanguardia del 12-IX–2015


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada