dilluns, 29 d’agost del 2016

De l'Àiax de Ritsos - magnifica traducció de Joan Casas, entestat a traslladar al català la monumental obra del poeta grec – trio  aquest fragment:

"Veia les tendes enlluestrades per la humitat de l'alba; una claror / grisa i rogenca reptava per les pedres com un malalt que s'alça. / Recordava / altres matins, distants, despreocupats, plens de presses i de sorolls / d'ancores, rems, calderes, quadernals, quan els mariners / que havien matinat pixaven a la platja
en renglera, / i aquella lluor rosada, a l'horitzó, a la costa, / a les seves mans, al seu rosre, al seu fal·lus, tremolava, encisera, / i ens feien acotar el cap sense voler per veure la nostra imatge a l'aigua / i retrobar l'amor dels nostres cossos en aquells guerrers independents / fins que tornaven a brollar de la mar, enorme, l'aparició del sol / i ens oblidàvem novament en inútils fatxenderies i batalles".


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada