Hi ha qui creu que Barcelona no té cap indret adient – com ara el París que descriu Balzac –, que provoqui elevats pensaments a algú atès per qualsevol "maladie morale" – tret, és clar, que el subjecte en qüestió faci anar l'aigua de les seves fòbies al propi molí per continuar donant-l'hi paletades (autoalimentant-se, vaja). El cas es que el seu particular esquitxoteig/xipolleig només l'acaba remullant a ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada