Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris l'Escala. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris l'Escala. Mostrar tots els missatges

dilluns, 19 de desembre del 2011

Can Cinto Xuà: la vida quotidiana en una casa de pescadors i corallers a l'Escala. El Museu de l'Anxova i la Sal (i 2)


 Una de les feines que tenia encomenada el sereno de l'Escala era la de despertar els pescadors per anar a feinejar. Com s'ho feien? Quin sistema de senyals tenien convingut? A l'època digital costa d'imaginar. La cosa, però, anava d'aquesta manera: a la porta de cada casa hi deixaven un pal si calia que els despertés a les dotze de la nit; i, una, dues o tres pedres si calia que els tragués del llit a la una, a les dues o a les tres de la matinada respectivament.  Aquest i altres detalls de com era la vida dels pescadors de l'Escala des del s. XVIII fins a principi del s.XX és el que s'explica a la visita guiada que es pot fer a la casa de pescadors i corallers de Can Cinto Xuà.
 La casa, de dues plantes, és un magnífic exemple de l'arquitectura tradicional que havia modelat la fesomia del que avui es coneix com a "barri vell" de l'Escala. Abandonada des de feia vint anys, amenaçava  ruïna i, fins i tot, s'havia esfondra't una part del sostre. Es va salvar gràcies a l'actuació de l'Ajuntament que escoltà un informe del Centre d'Estudis Escalencs i de l'Arxiu Municipal que en recomanaven la conservació i la restauració. Així mateix s'ha pogut establir l'arbre genealògic de la familia a la que va pertanyer.
 La façana de la casa té algunes peculiaritats. La finestra n'és una: esta emmarcada amb pedra escairada, igual que l'àmpit. Lurdes Boix directora del Museu de l'Anxova i la Sal que m'acompanya, em fa adonar de dos detalls més: una petita taca de color blau i les restes de dues pisarres a banda i banda de la finestra que sobresortien perpendicularment de la façana. El color blau es pintava al voltant de portes i finestres per espantar mosques i mosquits, i, en l'antigor, per foragitar els mals esperits. S'especula amb la possibilitat que les pissarres servissin per posar-hi llanternes per il·luminar els carrers. No s'ha d'oblidar que l'enllumenat públic de l'Escala no es va instal·lar fins l'any 1895.
 La planta baixa esta dividida per la caixa d'escala en dues peces. Tradicionalment a una banda hi havia el magatzem dels ormeigs d'anar a pescar. A l'altra costat de l'escala hi trobem la cuina-menjador amb una sèrie completíssima d'elements – tan d'ordre arquitectònic com relacionats amb el parament de la casa – que ens expliquen els usos i el ritme de la vida quotidiana. La taula familiar, rodona, ben parada. Sota el forat de l'escala un rebost ben proveït i a la paret del davant una vitrina empotrada amb la vaixella. Mentre es feia la restauració de la casa, es va descobrir un forn de llenya fet que ve a  confirmar que, a més de l'hort, la vinya i l'olivar habituals, els guanys del corall van servir per comprar terres al municipi d'Ultramort que donaven blat. També ens dóna una idea aproximada dels medis de subsistència de les families de pescadors. L'estança es completa amb la llar de foc, una cuina de carbó i la pastera per fer la massa del pa. 
 Al pis superior trobem tres dormitoris. El dels avis, el del matrimoni jove i el dels néts. Al passadís, un rentamans de fusta amb mirall incorporat i tot el necessari per a l'agençament personal. Aqui el recorregut ens sorpren amb un completissim vestuari. Llits, armaris i calaixera inclosa estan assortits amb tota mena de roba i l'aixovar. Destaca una vitrina amb la imatge d'una Verge dels Dolors adornada amb coralls com corresponia a gent de l'ofici. Tres curiositats més, entre moltes altres que es podrien esmentar: una faldilla que pertanyia a l'avia del poeta Enric Casassas, una peça d'abric – la "garibaldina" – que els pescadors duien per anar en mar i un joc d'infants fet de cargolins que es deia "jugar a llerons".
Façana de Can Cinto Xuà (Fotos: Marc Soler)
 Un exemple de l'interés que desperta el patrimoni i el projecte museístic que representa Can Cinto, es que per aquest espai tan representatiu hi van passar en un sol matí 100 persones. És a dir, 10 visites guiades. ¿Algú pot dubtar encara que els béns funcionals del passat no poden ser bens culturals amb tot el que això comporta?.


Per mes informació i horaris de visita consultar Museu de l'Anxova i de la Sal - l'Escala - Costa Brava

dimecres, 14 de desembre del 2011

Imatges de l'Escala d'ahir i avui

A la imatge superior es pot veure l'antic escorxador i els safareigs públics de l'Escala als anys 20 del segle passat. A la imatge inferior, el mateix edifici un cop restaurat i adaptat a les necessitats de l'actual Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala. Es curiós comprovar com la massa forestal del darrera del Museu, antigament no existia. Sortossament la conservació d'aquests elements tan lligats a la vida del poble han estat preservats com un valuós patrimoni. A la fotografia superior, tot i que no hi surt, hi ha també la font a la que s'accedeix baixant una escala de sòlids carreus, i de la que Víctor Català en va fer una descripció al relatat "Lenin" del recull "Vida mòlta": "(...) sota el ràfec d'una gran volta de canó que descansava sobre tres parets fermes, una al fons i les altres a banda i banda". La font esta alineada amb el safareig i és la segona parada de la ruta literaria dedicada a l'escriptora que organitza el Museu.
Perspectiva de la font, antic safareig amb
l'escorxador al fons i actual Museu de
l'Anxova i la Sal
La font en un moment de la ruta Víctor
Català
(Fotos:Marc Soler)
Els interessats a fer-la, es poden adreçar a: Museu de l'Anxova i de la Sal - l'Escala - Costa Brava

A l'Escala, el Museu de l'Anxova i la Sal. Una història del litoral català: la industria de la salaó i la pesca de peix blau (1)


 La història ens informa que L'Escala – nom que prove del llatí scala, port –, era un barri de pescadors depenent d'Empuries i que ja es troba documentat al segle XVI. De quina manera la comunitat  va arribar a convertir-se en el més important centre de salaó i de pesca de peix blau (sardina i anxova) i d'importació i exportació de sal de les comarques gironines és la història que se'ns explica des de les sales del Museu de l'Anxova i de la Sal. Lurdes Boix, directora del museu, historiadora i arxivera, ens fa de cicerone tot al llarg del recorregut museístic que, seguint les tendències actuals de la museologia, no es concentra només en un edifici, sinó que incorpora altres monuments i elements del patrimoni històric de l'Escala. En aquest sentit, cal remarcar que el projecte cultural i museistic escalenc inclou l'edifici de l'Alfolí de la Sal, la casa de pescadors can Cinto Xuà, les torres de guaita i defensa de Montgó i del Pedró, l'ermita de Cinc Claus i el cementiri mariner on reposen les despulles de l'escriptora i filla de la vila, Víctor Català/Caterina Albert.
 El Museu va ser inaugurat el 29 de juliol del 2006. L'equipament ocupa l'antic edifici de l'escorxador municipal -  restaurat -,i a tocar mateix de dos elements més del que és el patrimoni material de l'Escala: la font i el safareig públic que daten de l'any 1796. En els dos anys que porta obert han passat per les seves sales una mitjana  de 20.000 visitants. Només entrar ens rep un gran plafó on es reprodueix una vista aèria de l'Escala on s'indica el Patrimoni Cultural i Natural de la població. Una pantalla tàctil dóna la possibilitat de "visitar" cadascun dels indrets assenyalats al plafó a través de més 500 fitxes explicatives amb les corresponents imatges. No cal dubtar que es tracta d'una eina pedagògica de primer ordre i d'èxit garantit entre el públic escolar. Abans, a la sala d'audiovisuals, una projecció de 12 minuts ens introdueix als origens pesquers i saladors de la població amb un muntatge que inclou filmacions de quan les barques anaven a la vela llatina.
 L'exposició permanent – que en el futur es vol ampliar –, comença amb una primera sala on s'explica la importància de la sal, d'on arribava i com, els usos i la simbologia i com l'Escala esdeve un port d'importació i exportació de sal de primer ordre. En aquest punt del recoregut expositiu, hi trobem explicat el paper que hi va jugar  l'Alfoli – de l'àrab al-hury, magatzem de sal construït l'any 1697 i una mostra esplèndida del gòtic civil català. L'edifici, que també va ser duana, es va salvar de l'especulació urbanística i fou declarat Monument Nacional. Carregat d'història – un cop restaurat se'l vol destinar a centre cultural i del patrimoni – va marcar el destí de la població doncs la riquesa que va generar amb el comerç de la sal, la pesca i la salaó va contribuir al creixement urbanistic i demogràfic. Al segle XVIII, l'Escala va passar de 390 habitants a tenir-ne 1383.
  Un llagut presideix la segona sala. Hi contemplem els ormeigs de pesca i com anavan aparellats els sardinals. A una vitrina lateral hi ha diferents objectes dels que feien servir els pescadors escalencs per anar a feinejar: esclops, boies de vidre, un fanal i un cantir de barca, un rampogoll (estri per extreure les xarxes enredades en els esculls dels fons mari),  o una sàssola (mena de cullerot per treure l'aigua del fons de la barca) entre d'altres. Al costat, un parell de xarxes fetes de cotó, cànem i els suros per fer-les surar. Les impressionants fotografies de Josep Esquirol – el fons del qual esta dipositat a l'Arxiu Històric de l'Escala que també acull l'edifici del Museu – contextualiza la informació al llarg de tota l'exposició. En una tercera sala se'ns explica el procés de tenyir les xarxes que es feia bullint escorça de pi en aigua de pluja. Així mateix se'ns assabenta de les diferències i l'evolució en l'art de calar les xarxes fossin sardinals (a la deriva: calada vertical) o teranyines (d'encerclament). També hi ha espai per saber com es "remendaven" les xarxes i els estris que es feien servir. Una quarta sala ens endinsa en els secrets de la subhasta que es feia a la Platja i que podia ser a l'engros o a la menuda.  I, finalment, s'arriba al que Lurdes Boix formula amb una frase plena d'interrogants: ¿com s'arriba a un pot d'anxova salada?. En aquesta darrera sala que presideix una pastera, una amfora d'Empuries, barrils d'anxoves, "cascos" d'arengades i una màquina de tancar les llaunes d'olives farcides d'anxova, el visitant s'endinsa en el món dels salins o fàbriques de salaó. A L'Escala, l'any 1847, hi havia deu industries dedicades en aquesta activitat.
 Per a Lurdes Boix és clar que els museus, a més de ciència, sobretot han de saber transmetre emocions. Darrera dels objectes hi han històries que cal explicar. En aquest sentit, fa vint anys va començar a entrevistar a la gent gran i a recollir la memòria relacionada amb la vida tradicional del poble. Això va portar a que la gent cedís a l'Ajuntament objectes de la vida quotidiana. Aquella primera idea, avui continua en forma de projecte batejat com "El fil de la memòria" del que en va sortir la primera exposició de producció propia del Museu: "Anar a fer tenda. Les acampades de pescadors escalencs a la Costa Brava". Aquesta mostra defineix el que ha de ser el Museu com a Centre d'Interpretació del Patrimoni: recuperar, conservar i difondre'l en múltiples suports (llibres, revistes, audiovisuals).
  Tot i que la cultura sempre ha fet el paper de la Ventafocss, i que l'actual crisi arriba en un moment clau per al desenvolupament de prpjectes museístics com el de l'Escala, cal creure que res del que ha estat projectat amb entusiasme i rogor quedi aturat. De moment, una nota d'optimisme: el Museu escalenc ha passat a formar part del Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya.


[Per mes informació,adreces i telèfons consultar: Museu de l'Anxova i de la Sal - l'Escala - Costa Brava