Una de les feines que tenia encomenada el sereno de
l'Escala era la de despertar els pescadors per anar a feinejar. Com s'ho feien?
Quin sistema de senyals tenien convingut? A l'època digital costa d'imaginar.
La cosa, però, anava d'aquesta manera: a la porta de cada casa hi deixaven un
pal si calia que els despertés a les dotze de la nit; i, una, dues o tres
pedres si calia que els tragués del llit a la una, a les dues o a les tres de
la matinada respectivament. Aquest
i altres detalls de com era la vida dels pescadors de l'Escala des del s. XVIII
fins a principi del s.XX és el que s'explica a la visita guiada que es pot fer
a la casa de pescadors i corallers de Can Cinto Xuà.
La casa, de dues plantes, és un magnífic exemple de
l'arquitectura tradicional que havia modelat la fesomia del que avui es coneix
com a "barri vell" de l'Escala. Abandonada des de feia vint anys,
amenaçava ruïna i, fins i tot, s'havia esfondra't una part del sostre. Es va salvar gràcies a l'actuació de
l'Ajuntament que escoltà un informe del Centre d'Estudis Escalencs i de l'Arxiu
Municipal que en recomanaven la conservació i la restauració. Així mateix s'ha
pogut establir l'arbre genealògic de la familia a la que va pertanyer.
La planta baixa esta dividida per la caixa d'escala
en dues peces. Tradicionalment a una banda hi havia el magatzem dels ormeigs
d'anar a pescar. A l'altra costat de l'escala hi trobem la cuina-menjador amb
una sèrie completíssima d'elements – tan d'ordre arquitectònic com relacionats amb el parament de la casa – que
ens expliquen els usos i el ritme de la vida quotidiana. La taula familiar,
rodona, ben parada. Sota el forat
de l'escala un rebost ben proveït i a la paret del davant una vitrina empotrada
amb la vaixella. Mentre es feia la restauració de la casa, es va descobrir un
forn de llenya fet que ve a confirmar que, a més de l'hort, la vinya i l'olivar
habituals, els guanys del corall van servir per comprar terres al municipi
d'Ultramort que donaven blat. També ens dóna una idea aproximada dels medis de
subsistència de les families de pescadors. L'estança es completa amb la llar de
foc, una cuina de carbó i la pastera per fer la massa del pa. 
Al pis superior trobem tres dormitoris. El dels avis,
el del matrimoni jove i el dels néts. Al passadís, un rentamans de fusta amb
mirall incorporat i tot el necessari per a l'agençament personal. Aqui el
recorregut ens sorpren amb un completissim vestuari. Llits, armaris i calaixera
inclosa estan assortits amb tota mena de roba i l'aixovar. Destaca una vitrina
amb la imatge d'una Verge dels Dolors adornada amb coralls com corresponia a
gent de l'ofici. Tres curiositats més, entre moltes altres que es podrien esmentar: una faldilla que
pertanyia a l'avia del poeta Enric Casassas, una peça d'abric – la
"garibaldina" – que els pescadors duien per anar en mar i un joc
d'infants fet de cargolins que es deia "jugar a llerons". |
| Façana de Can Cinto Xuà (Fotos: Marc Soler) |
Per mes informació i horaris de visita consultar Museu de l'Anxova i de la Sal - l'Escala - Costa Brava
