Inquietant Kafka (9)

Al relat "Informe per a una Academia", K. escriu:

"Jo, simi lliure, vaig avenir-me a aquest jou. I això es el que va fer que els records, per llur compte, se m'estronquessin per sempre més. Si d'antuvi, en el cas que ho haguessin volgut els homes, m'era facilitada la possibilitat del retorn a través de l'amplia portalada que conforma el cel sobre la terra, aquesta esdevenia alhora cada cop més i més baixa i estreta amb la meva fuetejada evolució cap endavant; vaig sentir-me més a gust i més inclús dins el món dels humans; la tempesta que rebufava encara des de les profunditats del meu passat va amainar; avui ja no es sinó una correntia d'aire que em refresca els talons (.....) Dit clarament i amb franquesa, i per més que m'agradi de servir-me d'imatges a fi d'expressar aquestes coses: la seva simieria, senyors meus, en la mesura que hi hagi quelcom de semblant en el seu passat, no els pot ser més remota que a mi la meva. Al taló, però, li pica a tothom que camina sobre la terra: tant al petit ximpanzé com al gran Aquil·les"

Inquietant Kafka (8)

– "Refugiar-se en un país conquerit i trobar-lo insuportable al cap de poc per la senzilla raó que hom no pot refugiar-se enlloc"
– "No haver encara nascut i sentir-se ja forçat a vagarejar pels carrers i enraonar amb la gent"

Inquietant Kafka (7)

– Escriure primer la idea i llegir-la després, no pas escriure-la i alhora llegir-la, és l'única manera que l'impuls acomlert a l'interior pugui reeixir, altrament es dissipen les idees que encara hem d'escriure –

Inquietant Kafka (6)

"...el que n'he tret amb la reflexió escrita no es res comparat amb la riquesa que li donava vida..."

Inquietant Kafka (5)

"Tanta vida li és un sofriment, car ell és, ben cert, un obstacle a la circulació. Però la buidor no li es menys enutjosa, per tal com desferma la seva veritable sofrença"

Inquietant Kafka (4)

"Enyor del propi país? No n'estic segur. El país tamborineja l'enyor, l'enyor infinit".

Inquietant Kafka (3)

"Si m'amago de la gent no és pas perquè volgui viure en pau, sinó perquè vull esfondrar-me en pau".

Inquietant Kafka (2)

"Els rellotges no coincideixen, el de dins encalça les hores d'una faisó diabòloca o demoníaca o, si més no, inhumana, el de fora segueix, amb vacil·lacions, el seu ritme habitual.Què més pot passar si no que aquests dos mons diversos se separin i que se separin – si es que no s'esbelleguen l'un a l'altre – d'una manera esfereïdora?"

Inquietant Kafka (1)

Posar-se dret, anar erecte, va ser "la darrera espurna de puixança que rebé l'home"?