A diferència del que passa a d'altres
països del nostre entorn (per
exemple, la Conca del Rhur, antic orgull de la mineria alemanya, i que el 2010 va exercir de Capital Europea de la Cultura), el patrimoni industrial no ha gaudit entre nosaltres de
l'atenció que mereixia. La majoria de les vegades aquest patrimoni ha estat
motiu de destrucció i amb partides pressupostaries destinades a
desmantellar-lo. El patrimoni ferroviari no escapa en aquest axioma, tret
d'algun cas excepcional. Mora la Novan ne's un. I què s'està movent en aquesta
població de la Ribera d'Ebre?. Després d'un llarg, complex i costós procès de
recuperació i restauració, s'inauguraven el 2010 una sèrie
d'instal·lacions ferroviaries abandonades des del 1981 i que són la primera
baula d'un futur museu i centre d'interpretació del ferrocarril i del que va
representar per a Mora la Nova. Vagi per endavant que l'estació té una
llargaria de 1.250 metres amb una extensió de 220 Ha., i que en el seu dia havia
estat declarada de 1er. ordre.
 |
En el seus inicis, aquest projecte va
ser més el fruit de l'entusiasme d'una sèrie de persones que no pas de
l'existència d'un pla de viabilitat econòmica per portar-lo a terme. Però en
aquest cas l'entusiasme ha mogut muntayes. Els membres de l'"Associació
per a la Preservació del Patrimoni Feroviari i Indusrial" (APPFI) de Móra
la Nova creada l'any 2001 i que presideix Jordi Sasplugas, de seguida es varen
adonar que la idea només tenia possibilitats de tirar endavant a partir de dues
premises: una, desenvolupar un producte amb rentabilitt social, que revertís en
el territori; i la segona, implicar a les diferents administracions. En aquest
sentit, l'any 2006 es crea la Fundació (FPPFI) on, a més de l'Associació, s'integren l'Ajuntament de Mora la Nova, els consells comarcals del Baix Camp,
Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat i la comarca del Baix Aragó-Casp. També
calia vencer un determinat tipus de resistències: sovint s'enten la cultura
restringida a l'àmbit de les lletres i les arts, però no s'acaba de veure, que
ho sigui l'arqueologia industrial.
Quines línies d'actuació contempla el
projecte?. En primer lloc es preveu la posada en marxa d'un tren turístic amb
vehícles històrics. La idea és captar el turisme de la Costa Daurada i
portar-lo a les comarques interiors per on discorre la linia de tren. ¿Per què?
Per dinamitzar el conjunt del projecte, i de retruc contribuir a dinamitzar
altres iniciatives de turisme cultural que s'estan desenvolupant a les Terres
de l'Ebre. Es tractaria d'ofertar paquets per poguer anar a les mines de plom
de Bellmunt o als cellers cooperatius, entre altres alternatives. La segona
qüestió era la possibilitat de crear un
taller de formació i ocupació dels que fins ara ja es porten organitzats
dos cursos. Es contempla crear mòduls relacionats amb els ferrocarrils amb
participació del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) i la Diputació de
Tarragona. La tercera pota del projecte preveu el que ja es ara una realitat en
una primera fase: la rehabilitació i museització de les antigues instal·lacions ferroviaries de Móra la
Nova. De la feinada que representa el projecte només cal dir que restaurar un antic vagó de passatgers suposa
entre quatre i cinc mil hores de treball.
Una pregunta, però, salta d'immediat:
¿per quin motiu l'estació del poble es va convertir en un centre ferroviari tan
important?. Segons explica Sasplugas es tracte d'una questió estrategica. De
fet a l'estat espanyol hi ha una sèrie de poblacions que neixen o es
desenvolupen a partir de les necessitats que en el passat exigia el traçat
d'una linia de ferrocarril. Quan es va construir la de Barcelona-Madrid entre
els anys 1891 i 1898, iniciada per l'empresari vilanoví Francesc Gumà, el
mateix que va construir els tunels del Garraf, el viatge no es podia fer d'una
tirada perqué les locomotores tenien un radi d'acció d'uns 150 quilometres.
Calia, doncs, que al llarg de la linia hi haguessin unes bases de manteniment.
Així, la linia es dividia en quatre trams: Barcelona-Mora la Nova, d'aqui a
Saragossa, de la capital aragonesa a Arcos de Jalón, i d'aquesta fins a Madrid.
En aquests punts els convois no sols canviaven de maquinistes, repostaven carbó
i aigua, etc. La situació equidistant de Mora la Nova entre Barcelona i
Saragossa fa que es converteixi en un important dipòsit de locomotores – per
fer-ne el relleu –, i en un taller de manteniment i reparacions que assoleix
unes dimensions que contribuiran al desenvolupament de la població doncs hi
arriben a treballar fins a mil persones.
La construcció de la línia va requerir
algunes proeses tecnològiques com ara la construcció del tunel de l'Argentera de
4.040 metres, el mes llarg de la península. La peculiar situació del poble, al
peu d'una de les rampes més pronunciades de la linia (Móra cota 45 m., i
Pradell cota 350 m.) obligava a introduir dobles traccions i desdoblaments de
trens que feien necessaries una sèrie de maniobres que tenien lloc a l'estació
de Móra. Per fer-se una idea del moviment que això generava, la companyia va
haver de construir una platja de classificació amb onze vies per la formació de
trens i, pel cap baix, amb dues locomotores realitzant maniobres les
vint-i-quatre hores del dia. Així mateix es va incorporar un pont giratori
electric, i es va construir una important captació, emmagatzematge i conducció
d'aïgues (dipòsits per a dos milions de litres) per repostar les
locomotres. Cal advertir que la
dotació del dipòsit va ser, en el pitjor dels casos, d'un mínim de 30
locomotores i de 100 en els moments de màxima activitat.
A la postguerra Móra la Nova va ser el
punt de canvi de locomotores electrificades a les de vapor. I, quan l'any 1965
la línia funciona amb màquines diesel, s'inicia el declivi. A l'any 1983,
s'enderroquen instal·lacions i el que resta dempeus queda en un total abandò.
Del miler de treballadors només en queden una trentena.
Edificis salvats de la piqueta per explicar com funcionava l'estació
L'edifici de tres plantes i 60 m2
cadascuna que veiem a la foto estava destinat a ser enderrocat. Avui, gràcies a
la tasca de l'APPFI i l'estrategia de l'Ajuntament de Móra la Nova, s'ha convertit
en el Centre d'Interpretació del Ferrocarril de l'històric enclau ferroviari de
la població. L'Enclavament, que així es diu l'edifici en qüestió, rep el seu
nom de l'aparell que es veu a la imatge. L'any 1928 es va dotar l'estació del
sistema d'enclavaments americà GRS, pioner a l'estat, i resta per confirmar si
a Europa. L'aparell servia per controlar de forma electricomecanica tot el
sistema de senyalitzacions i canvi d'agulles d'una manera àgil i eficaç
(permetia bloquejar els trens en cas d'error) i va substituir tots els sistemes
manuals que es feien servir fins aleshores. Un audivisual completa la visita en
aquesta sala que es troba a la tercera planta. A la segona hi trobem explicada
i documentada la història del ferrocarril al poble i el funcionament de
l'estació mitjançant plafons, fotografies i elements materials rescatats de
l'abandó. I a la planta baixa, recepció, botiga, serveis i magatzem.
Aquest edifici però no és pas l'únic
que s'ha lliurat de l'enderroc. N'hi ha quatre més que estan a l'espera de ser
rehabilitats i destinats a ampliar les instal·lacions del Centre
d'Interpretació. Es tracta de la "lampareria", antic edifici on
s'emmagatzamaven i reparaven les llanternes i fanals d'oli. Aquest edifici té una planta
baixa de 61 m2 que es destinarà
a sala d'interpretació dels combustibles i l'aigua en un dipòsit de
locomotores. Un segon edifici són les antigues oficines del dipòsit i la seva
adminstració. Té dues plantes de 145 m2 cadascuna i es destinaran
respectivament a serveis i seu social de l'APPFI i sala d'exposició d'una
maqueta ferroviaria. L'edifici de les "sorreres", de planta baixa i
68 m2, feia de magatzem de sorres per les locomotores i estava dotat d'un forn
d'assecat. En el futur se'l destinara a magatzem i zona de repos, amb servei de
bar. Per últim hi ha la vivenda del cap de dipòsit, càrrecs diversos i que
després es va convertir en dormitori de maquinistes. Es tracta d'un edifici de
dues plantes de 375 m2 cadascuna. A la planta baixa hi haurà la recepció, botiga,
sala d'actes i conferències, administració i direcció. A la planta primera hi
haurà la biblioteca (dedicada especificament al tema ferroviari), arxiu i sala
d'audiovisual.
Al conjunt d'aquests edificis encara cal afegir-hi
les cotxeres de material remolcat de 723 m2 que es destinarà a sala
d'exposicions de vehícles ferroviaris i recreació d'un antic taller ferroviari.
[Els interessats a visitar la primera fase del Centre d'Interpretació del Ferrocarril de Mora la Nova ho poden fer els disabtes, diumenges i festius. Pels matins de 11:30 h. a les 13:30 h. Per la tarda de 17:00 h. a 19:00 h. c/Estació Renfe s/n Mora la Nova Tel/Fax: 977 090 572. Email: enclavament@appfi.net. O a la pàgina web: Inici | Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial]
