Cursos de pintura i estades a Pratdip amb la pintora Carme Bassa

  Feia anys que la pintora Carme Bassa li donava voltes al projecte de deixar Barcelona, tancar el seu estudi del carrer Canuda, abocat damunt la Plaça Villa de Madrid, per tal  d'instal·lar-se lluny de la capital. A Pratdip hi va trobar el que portava buscant des de feia temps: un vell edifici, a ser possible allargat, de teulada a dues aigues, en definitiva un antic galliner en desús que va transformar – amb el consell i col·laboració d'Itziar González, l'exregidora de l'Ajuntament de Barcelona  – en el que avui és la seva residència habitual i estudi amplíssim i lluminós.

  L'arribada a la població ara fa quatre anys d'aquesta antiga alumne de l'Escola Massana i de l'Escola Eina, va suposar que, des d'un bon començament,  s'establis una relació molt estreta amb Pratdip. A la Massana, amb els companys de curs, va protagonitzar "la" revolució negant-se a pintar bodegons, conseguint que els deixessin experimentar a cor que vols en un espai que es va habilitar expresament per a ells; i a Eina hi va aprendre els recursos de la pintura gràcies al mestratge de l'enyorat Albert Ràfols Casamada i el pintor equatorià Patricio Vélez. 

 La finca es troba en un paratge – "El Planas" o "El Colomer" –, ni gaire a prop ni massa lluny del poble. La distància justa. Des de l'entrada es veu el porxo que presideix la vivenda-estudi. Un porxo cobert per una frondosa bignonia rosa i per una espècie de solanum. El terreny, per la banda de la dreta, s'enfila obrint-se de forma suau i progressiva fins a formar un parell o tres de discretes terrasses delimitats per murs de pedra seca. La vista damunt el poble, amb les torres, les restes encimbellades del castell i les muntanyes que l'envolten es magnifica, un punt espectacular. 

  En realitat Carme Bassa arriba a Pratdip amb una idea de vida però també amb un projecte cultural. Ni una ni l'altre no són alienes. "Tenia al cap - explica la pintora - que treballar col·lectivament et permet creixer i resulta més enriquidor. I que allà on anés a parar establiria lligams amb la zona. La pintura ja es un exercici prou solitari...". Quan el municipi s'interessa per la nou arribada i les seves intencions, en va informar fil per randa a l'alcadia. En varen quedar sorpresos i des d'alehsores l'entesa va anar sobre rodes. "Els vaig explicar - comenta Bassa – que això era un projecte cultural. Que seria el meu taller però també un lloc obert on s'hi pogues venir per fer diferents activitats: des de cursos de pintura fins a estades per a creadors o no. Un altre de les meves il·lusions es arribar a organitzar un concert cada temporada". Tan es així que ja abans d'estar-hi instal·lada, l'any 2006, organitza un concert de cant amb la "Coral Diapasó". Després n'ha organitzat un parell més. L'any 2009 va portar la "Coral Harmonia" on també canta – per Bassa, el cant, és una activitat indefugible i arrelada en la tradició familiar –, a la finca aplega 60 persones, organitza el dinar, l'Ajuntament hi col·labora amb qüestions d'infraestructura (neveres, taules, ajuda econòmica) i la gent del poble l'ajuda en tasques d'intendència. El tercer concert es va fer l'any 2010, i el protagonitza el grup de pop-rock, "Books & Roses".

  L'obra de Carme Bassa es coneguda per utilitzar la tècnica encàustica que consisteix a barrejar cera d'abelles amb diferents resines i pigments. La va descobrir (fa un incis i em diu que l'explicació pot semblar pedant però es que fou així com va anar) al MoMa novaiorques. A la sala dels expressionistes americans. Es va aturar davant una vitrineta on s'exposava una petita obra en fusta de Jasper Johns:  una bandera nordamericana de petit format. El que la tenia clavada davant l'obra era la tècnica emprada per Johns - quina era, es preguntava – i no pas la representació de les barres i estrelles. Alguns mesos  més tard acabaria per assabentar-se'n.
 A la pregunta de si ha canviat res de la seva pintura des de la seva arribada a Pratdip, Carme Basa comenta que "el meu interès per la pintura no es estar fent sempre el mateix per molt còmode que em pogui sentir amb l'encaustica, sinó anar experimentant solucions noves. L'essencia del que vull dir amb la pintura es el mateix; el que ha canviat, és la manera de dir-ho".A una de les jornades de portes obertes i mentre Bassa parlava amb als assistents i mirava alguns treballs que li presentaven els més joves, va dir que "la pintura, el seu misteri, sempre es una sorpresa". En recordar-ho em comenta que "...són els elements que trobes a força de treballar molt i que surten a la impensada. El pitjor que pot passar quan pintes es aburrir-te. És clar que necessites una base per saber on et trobes i poguer llançar-te per veure que passa. I aleshores es quan t'equivoques, es quan surten els nyaps i et dius i repeteixes que no en sabras mai prou,...És aleshores, quan intentés resoldre el conflicte, el problema que se't planteja, quan suren els recursos i trobés la solució i obres un camí nou. Es el que té de màgic la pintura i el que et reconforta".

UN PROJECTE AMBICIÓS

A més dels cursos de pintura d'una setmana (amb opció a dormir i menjar) dels que fins ara n'ha impartit un total de 7, el projecte de Carme Bassa es de més llarg abast. El jardí és una peça important.  L'objectiu de l'artista ja des d'abans d'arribar a Pratdip era la d'oferir l'experiència d'un retir d'estil monàstic a totes aquelles persones, creadors o no, d'aquí i de fora, que volguessin passar una temporada a El Planas. Oferir un espai on músics, escriptors o pintors poguessin refugir-se per treballar. O, senzillament, passar uns dies de tranquil·litat, disfrutar del silenci, llegir, passejar o submergir-se en l'atmosfera de la pintura. Per afavorir aquesta experiència Carme Bassa esta creant un jardi on convisquin diferents espais i ambients. Com li passa a ella mateixa, vol que no hi hagi cap mena de discontinuïtat entre la feina al taller de pintura o estar-se a l'exterior, practicant la jardineria.  Que tot flueixi. 

Els interessats en els cursos de pintura o a fer estades, poden consultar i entra en contacte a: Bassa.com

Per conèixer Pratdip, aneu a la percaça dels Dips (amb les "Històries Naturals" de Perucho a les mans)

  La llegenda sobre els "dips" que circula des de fa segles per la població de Pratdip (Baix Camp) és una de les moltes "Històries de muntanya endins" que s'estan recuperant per fer conèixer els espais naturals – les muntanyes de Vandellòs,  Tivissa i la serra de Llaberia –, i promoure un turisme d'interior alternatiu al de sol i platja que esta a tocar. Pel que fa Pratdip, la idea consisteix en organitzar una mena de gimcana per tal de localitzar una desena d'escultures de "dips" escampades pel poble i, tot resseguint-ne la pista, conèixer la història de la població a través dels indrets més emblematics. Així mateix el recorregut permet ullar perspectives al voltant del nucli de Pratdip d'un notable interès natural.

  Però, què eren o són els dips?. Segons sembla vindrien a ser uns éssers mitològics meitat gosssos negres, meitat vampirs. D'aqui que se'ls coneixi com "els xucladors de sang". Abans que res resulta recomenable  apropar-se a l'Oficina de Turisme on ens proveiran d'un fulletó indispensable on s'hi fa constar un planol de la població i el perfil dels deu cans negres i malèfics. La llegenda dels "dips" sembla que està a l'origen del nom del poble tot i que els linguistes no s'acabin de posar d'acord en l'etimologia del topònim tot i estar-hi en que es tracta d'un nom compost. Al poble expliquen que, en relació al nom, com a forma més usual i espontània es fa servir "el Prat", i "Pratdip" com a registre formal. Les discrepancies comencen amb la segona part del nom: "dip" per a uns, i "Ip" per a uns altres. Si fos "Ip" seria – segons Joan Coromines – d'etimologia ibero-basca ("ibi")  que indicaria la noció de riu o lloc amb aigua fet que es correspon a l'emplaçament geogràfic de Pratdip: al fons d'una vall amb nombroses fons i l'existència documentada de molins. En canvi, per Pere Balaña en el diccionari "Els noms de lloc de Catalunya", la referència descriptiva faria al·lusió al llop, "prat de/ls llop/s".

  Querelles lingüísitques al marge, el cas es que una col·lecció de segells de l'Ajuntament que podem trobar reproduits al llbre "Pratdip. Històries i recerques" de J.M.Coll,  porten la imatge incorporada del dip des del segle XVIII fins a l'actualitat. Només durant un breu periode del franquisme es va substituir per l'àguila de Sant Joan que pertanyia a l'escut d'Isabel la Catòlica i, després, als Reis Catòlics. Més encara: a un làpida que es troba a l'esglèsia i que data del 1238 es parla, en llatí,  de "Prato Dip".

  Ara bé, la contribució més gran que s'hagi fet mai a la llegenda la devem a l'escriptor Joan Perucho que s'hi va inspirar (se'n deuria informar sent jutge a Gandesa)  per escriure l'any 1960 una de les millors novel·les catalanes del segle XX: "Les històries naturals", on crea el personatge d'Onofre de Dip, un A Praantic cavaller del rei En Jaume que pel seu mal cap es va convertir en vampir. A l'entrada del Casal de Pratdip - un bon punt on agafar forces per començar la cacera del dip i la descoberta del poble -,  hi ha una inscripció que es pot llegir completa al capitol quart – "Teoria del dip" – de la  novel·la de Perucho. El fragment forma part d'un text que l'autor diu que pertany a un tractat medieval on es discurseja sobre la natura del dip i la manera de combatre'l: "....E no viu si no per lo sanch e no pot veser alls, juyivert, verdolagues ne Santes creus en lo coll ni vesser spill....".

  Però, com fer-s'ho per trobar els dips? Per on començar? Quines pistes tenim? Com podem seguir-ne el rastre? Si s'observa el diptic que ens lliura  l'Oficina de Turisme es pot veure que   cadascun dels "dips" que s'hi reprodueixen, a més d'anar numerats, s'acompanyen d'una petita llegenda. D'un d'ells, per exemple, se'ns diu que "hi ha dips que de dia enyoren la lluna...". O aquest altre de ben inquietant: "...n'hi ha de caçadors..." D'un altre dels exemplars que haurem d'atrapar se'ns diu "...que, amb més ganes de jugar que d'una altra cosa, us esperaran amagats". En algun cas fins i tot se'ns diu on se'ls pot trobar i de passada prendre la corresponent lliçó d'història: "...i n'hi ha (...) que demanen menjar sota Ca la Torre". O bé, que "... fan la migdiada, sobre les arcades medievals". Hi ha dips que no estan indicats, però que també cal trobar. Aleshores cal adreçar- les passes fins a l'esglèsia parroquial o, tot caminant, arribar-se fins a l'ermita de Santa Marina on es trobarà repòs i aliment.

  Avis per aprensius: no esta de més procurar-se algun dels remeis inscrits a l'entrada del Casal, no fos cas que Onofre de Dip decidís abandonar la cripta del castell que senyoreja el poble i ens sortis a l'encontre per qualsevol raconada.

Per més informació de les activitats que es poden fer a Pratdip consulteu Ajuntament de Pratdip

[Aquest reportatge va ser publicat al suplement de Tarragona de La Vanguardia el propassat dia 29 de juliol]