Feia anys que la pintora Carme Bassa
li donava voltes al projecte de deixar Barcelona, tancar el seu estudi del
carrer Canuda, abocat damunt la Plaça Villa de Madrid, per tal d'instal·lar-se lluny
de la capital. A Pratdip hi va trobar el que portava buscant des de feia temps:
un vell edifici, a ser possible allargat, de teulada a dues aigues, en definitiva un antic
galliner en desús que va transformar – amb el consell i col·laboració d'Itziar
González, l'exregidora de l'Ajuntament de Barcelona – en el que avui és la seva residència habitual i estudi
amplíssim i lluminós.
L'arribada a la població ara fa quatre
anys d'aquesta antiga alumne de l'Escola Massana i de l'Escola Eina, va suposar
que, des d'un bon començament,
s'establis una relació molt estreta amb Pratdip. A la Massana, amb els
companys de curs, va protagonitzar "la" revolució negant-se a pintar
bodegons, conseguint que els deixessin experimentar a cor que vols en un espai
que es va habilitar expresament per a ells; i a Eina hi va aprendre els recursos
de la pintura gràcies al mestratge de l'enyorat Albert Ràfols Casamada i el
pintor equatorià Patricio Vélez.
La finca es troba en un paratge – "El
Planas" o "El Colomer" –, ni gaire a prop ni massa lluny del
poble. La distància justa. Des de l'entrada es veu el porxo que presideix la
vivenda-estudi. Un porxo cobert per una frondosa bignonia rosa i per una
espècie de solanum. El terreny, per
la banda de la dreta, s'enfila obrint-se de forma suau i progressiva fins a
formar un parell o tres de discretes terrasses delimitats per murs de pedra
seca. La vista damunt el poble, amb les torres, les restes encimbellades del
castell i les muntanyes que l'envolten es magnifica, un punt espectacular.
En realitat Carme Bassa arriba a
Pratdip amb una idea de vida però també amb un projecte cultural. Ni una ni
l'altre no són alienes. "Tenia al cap - explica la pintora - que treballar
col·lectivament et permet creixer i resulta més enriquidor. I que allà on anés
a parar establiria lligams amb la zona. La pintura ja es un exercici prou
solitari...". Quan el municipi s'interessa per la nou arribada i les seves
intencions, en va informar fil per randa a l'alcadia. En varen quedar sorpresos
i des d'alehsores l'entesa va anar sobre rodes. "Els vaig explicar -
comenta Bassa – que això era un projecte cultural. Que seria el meu taller però
també un lloc obert on s'hi pogues venir per fer diferents activitats: des de
cursos de pintura fins a estades per a creadors o no. Un altre de les meves
il·lusions es arribar a organitzar un concert cada temporada". Tan es així
que ja abans d'estar-hi instal·lada, l'any 2006, organitza un concert de cant
amb la "Coral Diapasó". Després n'ha organitzat un parell més. L'any
2009 va portar la "Coral Harmonia" on també canta – per Bassa, el cant,
és una activitat indefugible i arrelada en la tradició familiar –, a la finca
aplega 60 persones, organitza el dinar, l'Ajuntament hi col·labora amb
qüestions d'infraestructura (neveres, taules, ajuda econòmica) i la gent del
poble l'ajuda en tasques d'intendència. El tercer concert es va fer l'any 2010,
i el protagonitza el grup de pop-rock, "Books & Roses".
L'obra de Carme Bassa es coneguda per
utilitzar la tècnica encàustica que consisteix a barrejar cera d'abelles amb
diferents resines i pigments. La va descobrir (fa un incis i em diu que
l'explicació pot semblar pedant però es que fou així com va anar) al MoMa
novaiorques. A la sala dels expressionistes americans. Es va aturar davant una
vitrineta on s'exposava una petita obra en fusta de Jasper Johns: una bandera nordamericana de petit
format. El que la tenia clavada davant l'obra era la tècnica emprada per Johns
- quina era, es preguntava – i no pas la representació de les barres i
estrelles. Alguns mesos més tard acabaria
per assabentar-se'n.
A la pregunta de si ha canviat res de la seva pintura des de
la seva arribada a Pratdip, Carme Basa comenta que "el meu interès per la
pintura no es estar fent sempre el mateix per molt còmode que em pogui sentir
amb l'encaustica, sinó anar experimentant solucions noves. L'essencia del que
vull dir amb la pintura es el mateix; el que ha canviat, és la manera de
dir-ho".A una de les jornades de portes obertes i mentre Bassa
parlava amb als assistents i mirava alguns treballs que li presentaven els més joves,
va dir que "la pintura, el seu misteri, sempre es una sorpresa". En
recordar-ho em comenta que "...són els elements que trobes a força de
treballar molt i que surten a la impensada. El pitjor que pot passar quan
pintes es aburrir-te. És clar que necessites una base per saber on et trobes i
poguer llançar-te per veure que passa. I aleshores es quan t'equivoques, es
quan surten els nyaps i et dius i repeteixes que no en sabras mai prou,...És
aleshores, quan intentés resoldre el conflicte, el problema que se't planteja,
quan suren els recursos i trobés la solució i obres un camí nou. Es el que té
de màgic la pintura i el que et reconforta".
A més dels cursos de pintura d'una setmana (amb opció a dormir i menjar) dels que fins ara n'ha impartit un total de 7, el projecte
de Carme Bassa es de més llarg abast. El jardí és una peça important. L'objectiu de l'artista ja des d'abans
d'arribar a Pratdip era la d'oferir l'experiència d'un retir d'estil monàstic a
totes aquelles persones, creadors o no, d'aquí i de fora, que volguessin passar
una temporada a El Planas. Oferir un espai on músics, escriptors o pintors
poguessin refugir-se per treballar. O, senzillament, passar uns dies de tranquil·litat,
disfrutar del silenci, llegir, passejar o submergir-se en l'atmosfera de la
pintura. Per afavorir aquesta experiència Carme Bassa esta creant un jardi on
convisquin diferents espais i ambients. Com li passa a ella mateixa, vol que no
hi hagi cap mena de discontinuïtat entre la feina al taller de pintura o
estar-se a l'exterior, practicant la jardineria. Que tot flueixi.
Els interessats en els cursos de pintura o a fer estades, poden consultar i entra en contacte a:
Bassa.com
