L'únic indret per on
l'Ebre passa dues vegades es a Flix. D'aquí ve que a la vila s'escolti parlar
del "riu de dalt" i del "riu de baix " com a conseqüència
del gran meandre que el riu dibuixa fins a gairebé encerclar el poble. És sota
una de les antigues torrres de defensa del riu de baix on els organitzadors -
l'Associació La Cana, l'Ajuntament i el Consorci per a l'Execució del Pla de
Dinamització Turística de les Terres de l'Ebre – han situat el punt de sortida
dels diferents grups que han demanat fer la visita guiada pel patrimoni del
poble coincidint amb la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni. Es
fa una fotografia dels grups al peu de la torre. Els comentaris van i venen.
Les senyores Maria Aribau i Carme Català expliquen que són de Flix i, tot i
saber de l'existència del patrimoni, han aprofitat l'ocasió per conèixer la
seva història.
Es comença amb el
perimetre defensiu d'origen medieval que seguia la riba del riu. D'aquest
sistema se'n conserven les restes de tres torres i fragments de la muralla que
envoltava el poble. Aquestes evolucionaven al ritme que ho feien les
innovacions militars. Malgrat que el canó data del s.XV, no seria fins el
s.XVII durant la Guerra dels Segadors, que les muralles canvien d'aspecte: es
fan més baixes i en forma de talús per amortir els impactes de l'artilleria.
L'any 2009 es van descobrir les restes d'un dels elements característics
d'aquestes construccions: els baluards, de forma poligonal, que sobresortien del
perimetre fortificat per oferir una posició de foc més avança
La ruta continua
fins arribar al pas de barca. Des
dels anys 60, funciona amb
electricitat. Abans calia habilitat i conèixer el riu: per passar d'una riba a
l'altra s'aprofitava la força de la corrent i es dirigia amb un rem. També son
visisbles les restes de dues torres: una de defensa i l'altra – coneguda com
l'"acollador" - tenia la funció de fixar el cable que anava de banda
a banda del riu i d'on penjava la corriola que subjectava la barca. S'apunta
una curiositat històrica: ¿d'on va sortir la idea de dos llaguts amb una
plataforma al damunt? Sembla que el sistema es va adoptar per passar
l'artilleria durant la Guerra del Francés.Al final del passeig
de l'Ebre s'hi pot veure un fragment de la muralla medieval a tocar de la
central hidroeletrica. ¿Què hi fa aquí la Central si la pressa es troba al riu
de dalt?. L'explicació es que, per aprofitar el desnivell entre un costat i
l'altra del riu, es van excavar túnels per conduir l'aigua amb més força i
produir més energia.
Al carrer del
Mercat hi ha la porta que dóna
accés a les excavacions del Molí d'Oriol del segle XVII. Es tracta d'un molí d'oli tot i que s'han descobert dipòsits de vi
posteriors. Són visibles les canalitzacions per fer arribar l'aigua provinent
de l'antic assud del riu de dalt. Es té notícia que hi van arribar a funcionar
fins a un total de cinc premses una de les quals era de "biga i
lliure". Els Oriol eren una de les families benestants de Flix que, com els
Castellví, que també eren propietaris d'un molí d'oli, tenien l'escut a dues
capelles de l'esglesia de
l'Assumpció. Sembla ser que
la vivenda dels Oriol tenia accés directe a la capella. L'any 1907,
però, com a conseqüència de la riuada que va arribar fins a l'actual Plaça de
l'Esglesia, el molí va deixar de funcionar. Al centre de la plaça un arbre -
una freixa – simbolitza el poble i assenyala fins a on va arribar l'aigua.
Durant la guerra civil es va destruir el retaule bàrroc de l'esglesia i
convertida en dipòsit de proveïments. L'estil és eclèctic i els creuers de la
nau central són un dels punts
d'interès.
Després d'enfilar el
carrer Major amb el seguit de porxos de l'època medieval i les façanes de les
families il·lustres amb els respectius escuts, s'arriba a la Plaça Major antic
centre neuràlgic de la vila. El nom esta documentat en un capbreu del 1625. En
aquest espai es celebraven els
actes ifestes més improtants, i fins a la construcciño del mercat actual, les
parades de peix i mercaderies més vulnerables es situaven a l'ombra dels
porxos. A l'altra banda, a la façana de la casa Fontanilles un rellotge de sol
marcava el ritme del temps. Aquest edifici també es coneix amb el nom de
"cantonada de la cana", un antic sistema de mesura que equival a 1560 cm. Dos carrers
desemboquen a la Plaça. Al carrer Guillem es conserven unes lloses que feien
les vegades de les actuals tapes del clavagueram: cobrien la canalització de la
sequia provinent de l'antiga sinia al riu de dalt i continuava per la sèquia
del Portal, punt on circulava al descobert. Al costerut carrer Lleida, un dels
accesos al centre de poble, les voreres estan rematades amb rails de tren. Es
van col·locar al voltant del 1900
per protegir-les de les rodes dels carros que accedien al mercat.
De tots els punts
del recorregut el que prefereix la senyora Carme Schmidt - el seu avi Karl era
de Dresde, i va arribar a Flix l'any 1918 per treballar a la fàbrica
participada amb capital espanyol, alemany i suís - es el refugi antiaèri. Una
vegada, fent de guia, va acompanyar un grup de persones ja grans que de menuts
s'hi havien refugiat fugint dels bombardeigs de la guerra civil. Mentre ho
explica s'arriba a l'entrada del refugi Sant Josep. A Flix s'han contabilitzen
fins a nou. A l'entrada es recomana posar-se un casc per per no copejar-se amb
el sostre baix del refugi. Els adults en fan cas omís, però la quitxalla
segueix la recomenació. Només accedir-hi ja s'escolta el só de les explosions
de les bombes que emet un audiovisual que recrea com eren els bombardejos i el
rastre de destrucció que deixaven. Flix va ser la primera població de Catalunya
que els va patir, la nit del 23 de febrer del 1937. Els objectius buscaven
aturar la producció elèctrica i la fàbrica d'explosius. Al llarg del refugi una
sèrie de plafons il·lustren sobre la qüestió dels bombardejos com arma de
guerra, la tipologia de les bombes i els efectes destructius, es recullen
testimonis i a les parets s'hi observen grafitis dels refugiats i els cartells
i pamflets editats per les Juntes de Defensa Passiva, la UGT o el POUM entre
d'altres aspectes.
Eva Jordà és filla
de Flix, però viu a Barcelona. Amb la seva familia i un altre parella s'han apuntat a fer la ruta. Veuen el
poble - amb oferta de turisme rural que han aprofitat per passar-hi les
vacances - com un lloc idoni per compaginar familia, cultura i esport. Són de
l'opinió que la ruta va de menys a més, i el refugi i el castell són el punt
àlgid de la visita.
La Cana, activistes pel patrimoni
Des de sempre a Flix
ha existit una especial sensibilitat per les qüestions del patrimoni. La
traducció d'aquestes inquietuds es va concretar l'any 2001 amb la creacio de
l'"Associació La Cana". L'objectiu era "la defensa, conservació,
adequació i difusió del patrimoni històric i arqueològic de Flix". En aquest procés, segons explica Jaume
Massip actual president de l'Associació,
"el fet determinant va ser l'obertura del carrer Avinguda de la
Llum, a la vora del Molí d'Oriol. Les obres destruïen una part important del
molí i convertien la resta de l'espai en un pàrquing. Ens en vam sortir prou bé
com heu vist i això ens va animar a tirar endavant".
L'Associació ha
passat per diferents etapes. "Als inicis - assenyala Massip - l'objectiu
era que el consistori comencés a prendre consciència de la importància del
patrimoni de Flix". Una segona etapa comença amb el pacte de govern entre
ERC, CiU i PSC del que Massip va
formar-ne part durant vuit anys com a regidor d'Urbanisme i Patrimoni Històric.
Des de l'equip de govern "vam començar a posar en valor alguns elements
molt importants, com el refugi antiaeri i el castell. Es van posar les bases
del futur amb la realització d'un inventari, el començament de les excavacions
als poblats ibèrics i al molí d'Oriol i la declaració de "Bens Culturals
d'Interès Local" alguns elements patrimonials. Això ens va permetre, per
exemple, salvar una antiga pedrera de les obres del reg de les Garrigues".
En aquesta etapa es
desenvolupa una campanya de sensibilització i difusió del patrimoni amb lemes
com ara "Un no estima el que no coneix" o "Conèixer el passat és
omplir d'història el futur". També són d'aleshores les primeres visites
guiades per la població fins arribar a organitzar des de fa tres anys i amb el
"Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre" (CERE) les "Jornades de
Patrimoni Històric". "Ara - rebla Massip - s'inicia una tercera etapa
amb un pas que serà molt important: la signatura d'un conveni de
col·laboració entre l'Ajuntament de Flix i La Cana, dotat econòmicament, pel
qual l'Ajuntament encarrega a l'Associació la gestió del patrimoni històric de
la vila".
Quan es parla de
projectes de futur, Jaume Massip els divideix en dos grups. Aquells de més
calat on el protagonisme correspon a l'Ajuntament com ara "la segona fase
de la restauració del Castell Nou, l'obertura al públic del Molí d'Oriol i la
continuació de les excavacions arqueològiques als poblats ibèrics". Pel
que fa al segon grup, el protagonisme li correspon a La Cana. Les intervencions
que es proposa dur a terme l'associació tenen a veure amb la difusió – edició
de triptics, exposicions, jornades de patrimoni – i consciènciació de la
importància del patrimoni històric, el patrimoni natural i el riu. Massip enten que "són una part
important de la diversificació econòmica que necessita el municipi en relació
al turisme". També es contemplen intervencions petites com ara
"recuperació de la sitja del castell vell o l'excavació d'una de les
torres de defensa del riu de baix que està plena de sediments i poguer-la
datar".
El conjunt
industrial de la fàbrica i la colònia química de Flix són un patrimoni
industrial de primer ordre. Tan l'urbanisme com l'arquitectura són caracteritiques del centre
d'Europa. Per Massip "la proposta de futur es incloure la recuperció i
posada en valor d'alguns elements de la colònia industrial i la restauració
d'algunes altres en el marc del projecte inclòs a la Llei de Barris de la
Generalitat que se'ns va concedir l'any passat. Esperem que en breu s'inicií la
redacció dels projectes executius".
[Una versió reduida d'aquest reportatge es va publicar al suplement de Tarragona de La Vanguardia el 18/XI/2011]
