A la pregunta que li formula el periodista sobre que preten escrivint sobre els anys 20 o la postguerra, l'escriptor best-salariat respon que ho fa perqué des de la Guerra Civil fins ara a la ciutat no ha passat res de "realment interessant". Gran interrogant!
Cal que passin coses "interessants" per escriure en aquest cas una novel·la?. I, a més, què vol dir o que s'ha d'entendre per "interessant"? Em de suposar que es refereix en allò que té interès, és clar. Ara bé, què es "allò" que suposadament i segons el criteri de l'escriptor defineix el que és adverbialment interessant? L'escriptor no ens en diu ni ase ni bèstia. Ens deixa a les fosques.De quina mena es "l'interès" del que parlem? Podem suposar, potser, que es un interès crematistic? No, és clar: estem parlant de literatura - d'art?. Vostés perdonin el mal gust.
I si justament allò que diriem que és interessant o que passa per ser-ho es que no hagi passat res en absolut? No fora aquesta absència, la buidor d'interès - només per posar-nos en la pell del nostre escriptor - el veritble motiu que distingeix la nostra època i amb el que es té d'enfrontar l'escriptor? Es que necessariament té de passar res per escriure?. I de quina mena haurà de ser aquest interès per tal de ser mereixedor de l'atenció interessada de l'escriptor?.
Deu ser que no estic gaire al dia però crec recordar que un novel·lista centroeuropeu va gosar escriure sobre un home que no tenia qualitats. I un escriptor italià es va inventar un personatge a qui no li passava res en absolut i que només es dedicava a observar i meditar sobre les coses sense interès que li passaven pel davant. Mirar el món, observar. I escriure-ho, és clar. Incidir-hi. No és això del que es tracta?
Cal que passin coses "interessants" per escriure en aquest cas una novel·la?. I, a més, què vol dir o que s'ha d'entendre per "interessant"? Em de suposar que es refereix en allò que té interès, és clar. Ara bé, què es "allò" que suposadament i segons el criteri de l'escriptor defineix el que és adverbialment interessant? L'escriptor no ens en diu ni ase ni bèstia. Ens deixa a les fosques.De quina mena es "l'interès" del que parlem? Podem suposar, potser, que es un interès crematistic? No, és clar: estem parlant de literatura - d'art?. Vostés perdonin el mal gust.
I si justament allò que diriem que és interessant o que passa per ser-ho es que no hagi passat res en absolut? No fora aquesta absència, la buidor d'interès - només per posar-nos en la pell del nostre escriptor - el veritble motiu que distingeix la nostra època i amb el que es té d'enfrontar l'escriptor? Es que necessariament té de passar res per escriure?. I de quina mena haurà de ser aquest interès per tal de ser mereixedor de l'atenció interessada de l'escriptor?.
Deu ser que no estic gaire al dia però crec recordar que un novel·lista centroeuropeu va gosar escriure sobre un home que no tenia qualitats. I un escriptor italià es va inventar un personatge a qui no li passava res en absolut i que només es dedicava a observar i meditar sobre les coses sense interès que li passaven pel davant. Mirar el món, observar. I escriure-ho, és clar. Incidir-hi. No és això del que es tracta?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada