No se pas si Espanya es indisoluble. Però el que cada vegada resulta més clar es que resulta del tot insoluble.
Vull dir, el seu enquistat pensament polític més enllà del sentit de propietat - el "quedarnos con..." que ha emprat Peces-Barba a la conferencia de Cádiz referint-se a que hagués passat si s'haguessin quedat amb Portugal i haguessin deixat els catalans – en la línia del conde-duc Olivares. I es que el llenguatge traiciona el subconscient.
Per acabar d'adobar la cosa, avui en declaracions a "Els matins" de TV3 i via telefònica, Peces Barba ha expressat que eran paraules en clau d'humor - ¿és humor dir que els problemes territorials ara es poden resoldre sense bombardejar Barcelona com era costum?.
Per acabar, i com sol ser habitual en aquestes circumstàncies, l'inclit personatge s'ha apressat a expressar el seu "cariño" envers Catalunya i no se quantes mostres més de simpatia (amb te?, a ritme de Stones?). El llenguatge, les expressions, són tan tronades, són tan "carpetovetónicas", recorden tan altres temps, que només cap recordar-li al jurista que hi han "cariños" que maten.
I no hi perdem més el temps, escolti.
Els sismòlegs preveuen un falla al bell mig del riu Sènia. Segurament, serà el pas definitiu cap a la independència, ja que no ens volen gaire a la vora d'Espanya.
ResponEliminaSi en van fer de mal, Ferran i Isabel !