dilluns, 21 de novembre de 2011

De què parlem quan parlem de dèficits democràtics?

En els darrers temps i amb les recents eleccions generals espanyoles s'ha tornat a parlar de llei electoral injusta (basicament es dispara contra la llei d'Hondt), de dèficits democràtics, etc. etc, etc
Acabo de veure els resultats sense aplicar la llei d'Hondt i sense circumscripcions electorals. Sortirien representats fins a 19 partits; ara n'hi han 13. 
Jo no se si d'això, d'aquesta diferència, se'n pot dir dèficit democràtic, de representativitat, de mal repartiment d'escons, etc, etc, etc. 
El que si que estic força segur es que, coneixent el que dona de si Espanya des d'un punt de vista polític, el Parlament espanyol es convertiria en una veritable olla de grills.És a dir, fragilitat dels pactes, inestabilitat dels governs,..Cotinuem imaginant fins a on?
Darrera de totes aquestes veus que exigeixen més de no se sap ben bé que, hi veig interessos partidistes. De gent amb massa ganes de figurar.
En canvi, no escolto res de res, silenci sepulcral, per tal que un candidat/a per presentar-se per un lloc concret - Bilbao, Madrid, Sevilla, Avila, etc – tingui la obligació d'estar-hi empadronat. ¿Com pot ser que anés de numero 1 per la llista de València algú que resideix a Madrid a les anteriors legislatives?. ¿Com pot ser que algú es pogui presentar per Madrid estant empadronat a Bilbao?.  
Per què no comencem per corretgir aquests petits però grans detalls? Per què no còpiem els britànics on els parlamentaris tenen de donar comptes (i cuidar) els electors del seu districte i hi depenen directament? 
I així podriem anar posant exemples. O no? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada