dilluns, 7 de novembre de 2011

Indignats. I després, què?

  Fa uns dies el socioleg polac Zygmunt Baumann (el llibre que prefereixo d'ell es "La sociedad sitiada") deia en relació al moviment dels "indigants" dues frases lapidaries. Una: "la emoción es apta para destruir, pero inepta para construir nada". Dos: "El 15-M es emocional, le falta pensamiento". 
  Posats a triar diria que estic més d'acord amb la segona que no pas amb la primera. I a més no estic segur que en la traducció no s'hagi perdut algun matís. 
  El cas es que hi ha qui, en carta al director del diari que publicava les declaracions, s'ha sentit indignat per l'escasa sensibilitat (una emoció?) del pensador.
   A mi em sembla que el moviment 15-M des de que va apaeixer a la llum pública està més aprop de caure en una deriva populista (ha generat gestos de simpatia i d'adhesió tan com d'antipatia i de refus: és a dir + emocions) que no pas de convertir-se en un moviment capaç de generar un debat entorn d'una sèrie d'idees i/o propostes per anar (una altra cosa serà que si arribés) cap a alguna banda. És a dir, hi ha cap projecte més enllà de  les reivindicacions vox populi que hem escoltat?. Fins ara no s'ha passat d'enunciar generalitats. Les mateixes que es poden formular en una sobretaula. Els indignats no han fet res més que evidenciar o posar de manifest allò que era evident i palpable de forma soterrada a la societat i les enquestes d'opinió només serveixen maquillades. Com a tal moviment horitzontal deia Baumann,(assambleari diria jo: amb els riscos que això comporta pel seu futur i les derives que provoquen) encara no ha tingut cap mena d'expressió/formulació orgànica.Li falta donar respostes en forma de propostes concretes.  
   La meva percepció dels "indignats", tret dels primers moments de simpatia (una altra emoció?), i que ha anat en augment a mesura que passava el temps, es que es tracte d'un moviment que busca, per damunt de qualsevol altra cosa, la seguretat. Es a dir, molt bé: indigneu-vos! Indignem-nos tan com es volgui o volguem. Però, i després què?

   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada