dimarts, 1 de novembre del 2011

Panallets i penellons (la Castanyada, abans d'ara)

Per aquestes dates, d'això ja fa un grapat d'anys, t'apropaves de grat a les barraques de les castanyeres agraït de rebre l'escalfor del braser on es coïen les castanyes i els moniatos. La flaire i el fum de la cocció, s'escamapaven pel carrer impregnant l'ambient gèlid i semblaven menar-t'hi atret no se pas si per les olors, la promesa d'un mínim escalf o per totes dues coses a la vegada. Arribant-hi, escoltaves el so de l'espumadera (en deiem així, aleshores?)o d'unes tenalles remanant les castanyes i els moniatos a la superfície de la planxa foradada. Mentre les demanaves, estenies les mans damunt el braser. Les castanyes te les donaven amb paperines fetes amb fulls de diari - aleshores no ens haviem tornat tan finolis -, i l'escalfor que desprenien traspassava els guants de llana. I el cos agraïa l'escalforeta que s'escampava pels membres com si fos un fluïd i, a mesura que les anaves menjant, notaves que reviscolaves al mig d'una fred que tallava. De tan calents que te'ls donaven, quan els obries els moniatos deixaven anar una breu fumareda dolcenca; i pelar les castanyes, es convertia en un exercici malabar dels dits.           
Aleshores anava o em duien abrigat amb guants, gorra, jerseis "de mitja", abric, mitjons fins el genoll i una bufanda que em tapava el nas i que feia que, amb l'ale que no trobava sortida, se m'entelessin les ulleres. Sí, feia un fred que pelava i, pitjor encara, sovint teniem uns penellons que no ens deixaven viure. Les estufes eren miserables, de ferro colat, i el combustible per cremar era d'una qualitat infima. Pudia. A les cases no és que no fes fred, s'hi havia instal·lat. Dels panallets no en guardo memòria fins molt més tard.
 Ara, en canvi, vaig en maniga curta, encara no fa deu dies m'estava banyant a les terres del sud català, i les castanyes no m'atrauen perque sempre les he associat amb el fred. Amb les temperatures tan càlides dels darrers anys, ni el sabor de les castanyes dissociat de les baixes temperatures no em sembla el mateix, ni les assaboreixes amb aquella fruició d'antany.
 Això si, han desaparegut els penellons i hem guanyat els panallets - amb una copeta (o dues) de vi dolç. A ser possible una garnatxa blanca de verema tardana,un Etím D.O Montsant, Falset-Marçà – excel·lent també per acompanyar un plat de foie a la planxa acompanyat de fruits del bosc o figues de temporada.  


1 comentari:

  1. Ja se sap, es el canvi climàtic...o pot ser es perque ja tenim massa castanyes al voltant a diari. Pot ser que el clima s'acabi ajustant a l'entorn social i economic.

    ResponElimina