dijous, 24 de novembre de 2011

Per conèixer Pratdip, aneu a la percaça dels Dips (amb les "Històries Naturals" de Perucho a les mans)


  La llegenda sobre els "dips" que circula des de fa segles per la població de Pratdip (Baix Camp) és una de les moltes "Històries de muntanya endins" que s'estan recuperant per fer conèixer els espais naturals – les muntanyes de Vandellòs,  Tivissa i la serra de Llaberia –, i promoure un turisme d'interior alternatiu al de sol i platja que esta a tocar. Pel que fa Pratdip, la idea consisteix en organitzar una mena de gimcana per tal de localitzar una desena d'escultures de "dips" escampades pel poble i, tot resseguint-ne la pista, conèixer la història de la població a través dels indrets més emblematics. Així mateix el recorregut permet ullar perspectives al voltant del nucli de Pratdip d'un notable interès natural.
  Però, què eren o són els dips?. Segons sembla vindrien a ser uns éssers mitològics meitat gosssos negres, meitat vampirs. D'aqui que se'ls coneixi com "els xucladors de sang". Abans que res resulta recomenable  apropar-se a l'Oficina de Turisme on ens proveiran d'un fulletó indispensable on s'hi fa constar un planol de la població i el perfil dels deu cans negres i malèfics. La llegenda dels "dips" sembla que està a l'origen del nom del poble tot i que els linguistes no s'acabin de posar d'acord en l'etimologia del topònim tot i estar-hi en que es tracta d'un nom compost. Al poble expliquen que, en relació al nom, com a forma més usual i espontània es fa servir "el Prat", i "Pratdip" com a registre formal. Les discrepancies comencen amb la segona part del nom: "dip" per a uns, i "Ip" per a uns altres. Si fos "Ip" seria – segons Joan Coromines – d'etimologia ibero-basca ("ibi")  que indicaria la noció de riu o lloc amb aigua fet que es correspon a l'emplaçament geogràfic de Pratdip: al fons d'una vall amb nombroses fons i l'existència documentada de molins. En canvi, per Pere Balaña en el diccionari "Els noms de lloc de Catalunya", la referència descriptiva faria al·lusió al llop, "prat de/ls llop/s".
  Querelles lingüísitques al marge, el cas es que una col·lecció de segells de l'Ajuntament que podem trobar reproduits al llbre "Pratdip. Històries i recerques" de J.M.Coll,  porten la imatge incorporada del dip des del segle XVIII fins a l'actualitat. Només durant un breu periode del franquisme es va substituir per l'àguila de Sant Joan que pertanyia a l'escut d'Isabel la Catòlica i, després, als Reis Catòlics. Més encara: a un làpida que es troba a l'esglèsia i que data del 1238 es parla, en llatí,  de "Prato Dip".
  Ara bé, la contribució més gran que s'hagi fet mai a la llegenda la devem a l'escriptor Joan Perucho que s'hi va inspirar (se'n deuria informar sent jutge a Gandesa)  per escriure l'any 1960 una de les millors novel·les catalanes del segle XX: "Les històries naturals", on crea el personatge d'Onofre de Dip, un A Praantic cavaller del rei En Jaume que pel seu mal cap es va convertir en vampir. A l'entrada del Casal de Pratdip - un bon punt on agafar forces per començar la cacera del dip i la descoberta del poble -,  hi ha una inscripció que es pot llegir completa al capitol quart – "Teoria del dip" – de la  novel·la de Perucho. El fragment forma part d'un text que l'autor diu que pertany a un tractat medieval on es discurseja sobre la natura del dip i la manera de combatre'l: "....E no viu si no per lo sanch e no pot veser alls, juyivert, verdolagues ne Santes creus en lo coll ni vesser spill....".
  Però, com fer-s'ho per trobar els dips? Per on començar? Quines pistes tenim? Com podem seguir-ne el rastre? Si s'observa el diptic que ens lliura  l'Oficina de Turisme es pot veure que   cadascun dels "dips" que s'hi reprodueixen, a més d'anar numerats, s'acompanyen d'una petita llegenda. D'un d'ells, per exemple, se'ns diu que "hi ha dips que de dia enyoren la lluna...". O aquest altre de ben inquietant: "...n'hi ha de caçadors..." D'un altre dels exemplars que haurem d'atrapar se'ns diu "...que, amb més ganes de jugar que d'una altra cosa, us esperaran amagats". En algun cas fins i tot se'ns diu on se'ls pot trobar i de passada prendre la corresponent lliçó d'història: "...i n'hi ha (...) que demanen menjar sota Ca la Torre". O bé, que "... fan la migdiada, sobre les arcades medievals". Hi ha dips que no estan indicats, però que també cal trobar. Aleshores cal adreçar- les passes fins a l'esglèsia parroquial o, tot caminant, arribar-se fins a l'ermita de Santa Marina on es trobarà repòs i aliment.
  Avis per aprensius: no esta de més procurar-se algun dels remeis inscrits a l'entrada del Casal, no fos cas que Onofre de Dip decidís abandonar la cripta del castell que senyoreja el poble i ens sortis a l'encontre per qualsevol raconada.




Per més informació de les activitats que es poden fer a Pratdip consulteu Ajuntament de Pratdip
[Aquest reportatge va ser publicat al suplement de Tarragona de La Vanguardia el propassat dia 29 de juliol]


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada