dissabte, 19 de novembre de 2011

Una visita guiada per la història de FLIX (Ribera d'Ebre)

L'únic indret per on l'Ebre passa dues vegades es a Flix. D'aquí ve que a la vila s'escolti parlar del "riu de dalt" i del "riu de baix " com a conseqüència del gran meandre que el riu dibuixa fins a gairebé encerclar el poble. És sota una de les antigues torrres de defensa del riu de baix on els organitzadors - l'Associació La Cana, l'Ajuntament i el Consorci per a l'Execució del Pla de Dinamització Turística de les Terres de l'Ebre – han situat el punt de sortida dels diferents grups que han demanat fer la visita guiada pel patrimoni del poble coincidint amb la celebració de les Jornades Europees del Patrimoni. Es fa una fotografia dels grups al peu de la torre. Els comentaris van i venen. Les senyores Maria Aribau i Carme Català expliquen que són de Flix i, tot i saber de l'existència del patrimoni, han aprofitat l'ocasió per conèixer la seva història.
Es comença amb el perimetre defensiu d'origen medieval que seguia la riba del riu. D'aquest sistema se'n conserven les restes de tres torres i fragments de la muralla que envoltava el poble. Aquestes evolucionaven al ritme que ho feien les innovacions militars. Malgrat que el canó data del s.XV, no seria fins el s.XVII durant la Guerra dels Segadors, que les muralles canvien d'aspecte: es fan més baixes i en forma de talús per amortir els impactes de l'artilleria. L'any 2009 es van descobrir les restes d'un dels elements característics d'aquestes construccions: els baluards, de forma poligonal, que sobresortien del perimetre fortificat per oferir una posició de foc més avança
La ruta continua fins arribar al pas de barca.  Des dels anys 60, funciona  amb electricitat. Abans calia habilitat i conèixer el riu: per passar d'una riba a l'altra s'aprofitava la força de la corrent i es dirigia amb un rem. També son visisbles les restes de dues torres: una de defensa i l'altra – coneguda com l'"acollador" - tenia la funció de fixar el cable que anava de banda a banda del riu i d'on penjava la corriola que subjectava la barca. S'apunta una curiositat històrica: ¿d'on va sortir la idea de dos llaguts amb una plataforma al damunt? Sembla que el sistema es va adoptar per passar l'artilleria durant la Guerra del Francés.Al final del passeig de l'Ebre s'hi pot veure un fragment de la muralla medieval a tocar de la central hidroeletrica. ¿Què hi fa aquí la Central si la pressa es troba al riu de dalt?. L'explicació es que, per aprofitar el desnivell entre un costat i l'altra del riu, es van excavar túnels per conduir l'aigua amb més força i produir més energia.
Al carrer del Mercat  hi ha la porta que dóna accés a les excavacions del Molí d'Oriol del segle XVII. Es tracta  d'un molí d'oli tot i que  s'han descobert dipòsits de vi posteriors. Són visibles les canalitzacions per fer arribar l'aigua provinent de l'antic assud del riu de dalt. Es té notícia que hi van arribar a funcionar fins a un total de cinc premses una de les quals era de "biga i lliure". Els Oriol eren una de les families benestants de Flix que, com els Castellví, que també eren propietaris d'un molí d'oli, tenien l'escut a dues capelles de l'esglesia de  l'Assumpció. Sembla ser que  la vivenda dels Oriol tenia accés directe a la capella. L'any 1907, però, com a conseqüència de la riuada que va arribar fins a l'actual Plaça de l'Esglesia, el molí va deixar de funcionar. Al centre de la plaça un arbre - una freixa – simbolitza el poble i assenyala fins a on va arribar l'aigua. Durant la guerra civil es va destruir el retaule bàrroc de l'esglesia i convertida en dipòsit de proveïments. L'estil és eclèctic i els creuers de la nau central són un  dels punts d'interès.
Després d'enfilar el carrer Major amb el seguit de porxos de l'època medieval i les façanes de les families il·lustres amb els respectius escuts, s'arriba a la Plaça Major antic centre neuràlgic de la vila. El nom esta documentat en un capbreu del 1625. En aquest espai es celebraven  els actes ifestes més improtants, i fins a la construcciño del mercat actual, les parades de peix i mercaderies més vulnerables es situaven a l'ombra dels porxos. A l'altra banda, a la façana de la casa Fontanilles un rellotge de sol marcava el ritme del temps. Aquest edifici també es coneix amb el nom de "cantonada de la cana", un antic sistema de mesura que  equival a 1560 cm. Dos carrers desemboquen a la Plaça. Al carrer Guillem es conserven unes lloses que feien les vegades de les actuals tapes del clavagueram: cobrien la canalització de la sequia provinent de l'antiga sinia al riu de dalt i continuava per la sèquia del Portal, punt on circulava al descobert. Al costerut carrer Lleida, un dels accesos al centre de poble, les voreres estan rematades amb rails de tren. Es van col·locar  al voltant del 1900 per protegir-les de les rodes dels carros que accedien al mercat.
De tots els punts del recorregut el que prefereix la senyora Carme Schmidt - el seu avi Karl era de Dresde, i va arribar a Flix l'any 1918 per treballar a la fàbrica participada amb capital espanyol, alemany i suís - es el refugi antiaèri. Una vegada, fent de guia, va acompanyar un grup de persones ja grans que de menuts s'hi havien refugiat fugint dels bombardeigs de la guerra civil. Mentre ho explica s'arriba a l'entrada del refugi Sant Josep. A Flix s'han contabilitzen fins a nou. A l'entrada es recomana posar-se un casc per per no copejar-se amb el sostre baix del refugi. Els adults en fan cas omís, però la quitxalla segueix la recomenació. Només accedir-hi ja s'escolta el só de les explosions de les bombes que emet un audiovisual que recrea com eren els bombardejos i el rastre de destrucció que deixaven. Flix va ser la primera població de Catalunya que els va patir, la nit del 23 de febrer del 1937. Els objectius buscaven aturar la producció elèctrica i la fàbrica d'explosius. Al llarg del refugi una sèrie de plafons il·lustren sobre la qüestió dels bombardejos com arma de guerra, la tipologia de les bombes i els efectes destructius, es recullen testimonis i a les parets s'hi observen grafitis dels refugiats i els cartells i pamflets editats per les Juntes de Defensa Passiva, la UGT o el POUM entre d'altres aspectes.
Eva Jordà és filla de Flix, però viu a Barcelona. Amb la seva familia  i un altre parella s'han apuntat a fer la ruta. Veuen el poble - amb oferta de turisme rural que han aprofitat per passar-hi les vacances - com un lloc idoni per compaginar familia, cultura i esport. Són de l'opinió que la ruta va de menys a més, i el refugi i el castell són el punt àlgid de la visita.

La Cana, activistes pel patrimoni

Des de sempre a Flix ha existit una especial sensibilitat per les qüestions del patrimoni. La traducció d'aquestes inquietuds es va concretar l'any 2001 amb la creacio de l'"Associació La Cana". L'objectiu era "la defensa, conservació, adequació i difusió del patrimoni històric i arqueològic de Flix".  En aquest procés, segons explica Jaume Massip actual president de l'Associació,  "el fet determinant va ser l'obertura del carrer Avinguda de la Llum, a la vora del Molí d'Oriol. Les obres destruïen una part important del molí i convertien la resta de l'espai en un pàrquing. Ens en vam sortir prou bé com heu vist i això ens va animar a tirar endavant".
L'Associació ha passat per diferents etapes. "Als inicis - assenyala Massip - l'objectiu era que el consistori comencés a prendre consciència de la importància del patrimoni de Flix". Una segona etapa comença amb el pacte de govern entre ERC, CiU i PSC  del que Massip va formar-ne part durant vuit anys com a regidor d'Urbanisme i Patrimoni Històric. Des de l'equip de govern "vam començar a posar en valor alguns elements molt importants, com el refugi antiaeri i el castell. Es van posar les bases del futur amb la realització d'un inventari, el començament de les excavacions als poblats ibèrics i al molí d'Oriol i la declaració de "Bens Culturals d'Interès Local" alguns elements patrimonials. Això ens va permetre, per exemple, salvar una antiga pedrera de les obres del reg de les Garrigues".
En aquesta etapa es desenvolupa una campanya de sensibilització i difusió del patrimoni amb lemes com ara "Un no estima el que no coneix" o "Conèixer el passat és omplir d'història el futur". També són d'aleshores les primeres visites guiades per la població fins arribar a organitzar des de fa tres anys i amb el "Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre" (CERE) les "Jornades de Patrimoni Històric". "Ara - rebla Massip - s'inicia una tercera etapa amb un pas  que serà molt  important: la signatura d'un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament de Flix i La Cana, dotat econòmicament, pel qual l'Ajuntament encarrega a l'Associació la gestió del patrimoni històric de la vila".
Quan es parla de projectes de futur, Jaume Massip els divideix en dos grups. Aquells de més calat on el protagonisme correspon a l'Ajuntament com ara "la segona fase de la restauració del Castell Nou, l'obertura al públic del Molí d'Oriol i la continuació de les excavacions arqueològiques als poblats ibèrics". Pel que fa al segon grup, el protagonisme li correspon a La Cana. Les intervencions que es proposa dur a terme l'associació tenen a veure amb la difusió – edició de triptics, exposicions, jornades de patrimoni – i consciènciació de la importància del patrimoni històric, el patrimoni natural i el riu.  Massip enten que "són una part important de la diversificació econòmica que necessita el municipi en relació al turisme". També es contemplen intervencions petites com ara "recuperació de la sitja del castell vell o l'excavació d'una de les torres de defensa del riu de baix que està plena de sediments i poguer-la datar".
El conjunt industrial de la fàbrica i la colònia química de Flix són un patrimoni industrial de primer ordre. Tan l'urbanisme com l'arquitectura  són caracteritiques del centre d'Europa. Per Massip "la proposta de futur es incloure la recuperció i posada en valor d'alguns elements de la colònia industrial i la restauració d'algunes altres en el marc del projecte inclòs a la Llei de Barris de la Generalitat que se'ns va concedir l'any passat. Esperem que en breu s'inicií la redacció dels projectes executius".
[Una versió reduida d'aquest reportatge es va publicar al suplement de Tarragona de La Vanguardia el 18/XI/2011]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada