dilluns, 19 de desembre de 2011

Can Cinto Xuà: la vida quotidiana en una casa de pescadors i corallers a l'Escala. El Museu de l'Anxova i la Sal (i 2)


 Una de les feines que tenia encomenada el sereno de l'Escala era la de despertar els pescadors per anar a feinejar. Com s'ho feien? Quin sistema de senyals tenien convingut? A l'època digital costa d'imaginar. La cosa, però, anava d'aquesta manera: a la porta de cada casa hi deixaven un pal si calia que els despertés a les dotze de la nit; i, una, dues o tres pedres si calia que els tragués del llit a la una, a les dues o a les tres de la matinada respectivament.  Aquest i altres detalls de com era la vida dels pescadors de l'Escala des del s. XVIII fins a principi del s.XX és el que s'explica a la visita guiada que es pot fer a la casa de pescadors i corallers de Can Cinto Xuà.
 La casa, de dues plantes, és un magnífic exemple de l'arquitectura tradicional que havia modelat la fesomia del que avui es coneix com a "barri vell" de l'Escala. Abandonada des de feia vint anys, amenaçava  ruïna i, fins i tot, s'havia esfondra't una part del sostre. Es va salvar gràcies a l'actuació de l'Ajuntament que escoltà un informe del Centre d'Estudis Escalencs i de l'Arxiu Municipal que en recomanaven la conservació i la restauració. Així mateix s'ha pogut establir l'arbre genealògic de la familia a la que va pertanyer.
 La façana de la casa té algunes peculiaritats. La finestra n'és una: esta emmarcada amb pedra escairada, igual que l'àmpit. Lurdes Boix directora del Museu de l'Anxova i la Sal que m'acompanya, em fa adonar de dos detalls més: una petita taca de color blau i les restes de dues pisarres a banda i banda de la finestra que sobresortien perpendicularment de la façana. El color blau es pintava al voltant de portes i finestres per espantar mosques i mosquits, i, en l'antigor, per foragitar els mals esperits. S'especula amb la possibilitat que les pissarres servissin per posar-hi llanternes per il·luminar els carrers. No s'ha d'oblidar que l'enllumenat públic de l'Escala no es va instal·lar fins l'any 1895.
 La planta baixa esta dividida per la caixa d'escala en dues peces. Tradicionalment a una banda hi havia el magatzem dels ormeigs d'anar a pescar. A l'altra costat de l'escala hi trobem la cuina-menjador amb una sèrie completíssima d'elements – tan d'ordre arquitectònic com relacionats amb el parament de la casa – que ens expliquen els usos i el ritme de la vida quotidiana. La taula familiar, rodona, ben parada. Sota el forat de l'escala un rebost ben proveït i a la paret del davant una vitrina empotrada amb la vaixella. Mentre es feia la restauració de la casa, es va descobrir un forn de llenya fet que ve a  confirmar que, a més de l'hort, la vinya i l'olivar habituals, els guanys del corall van servir per comprar terres al municipi d'Ultramort que donaven blat. També ens dóna una idea aproximada dels medis de subsistència de les families de pescadors. L'estança es completa amb la llar de foc, una cuina de carbó i la pastera per fer la massa del pa. 
 Al pis superior trobem tres dormitoris. El dels avis, el del matrimoni jove i el dels néts. Al passadís, un rentamans de fusta amb mirall incorporat i tot el necessari per a l'agençament personal. Aqui el recorregut ens sorpren amb un completissim vestuari. Llits, armaris i calaixera inclosa estan assortits amb tota mena de roba i l'aixovar. Destaca una vitrina amb la imatge d'una Verge dels Dolors adornada amb coralls com corresponia a gent de l'ofici. Tres curiositats més, entre moltes altres que es podrien esmentar: una faldilla que pertanyia a l'avia del poeta Enric Casassas, una peça d'abric – la "garibaldina" – que els pescadors duien per anar en mar i un joc d'infants fet de cargolins que es deia "jugar a llerons".
Façana de Can Cinto Xuà (Fotos: Marc Soler)
 Un exemple de l'interés que desperta el patrimoni i el projecte museístic que representa Can Cinto, es que per aquest espai tan representatiu hi van passar en un sol matí 100 persones. És a dir, 10 visites guiades. ¿Algú pot dubtar encara que els béns funcionals del passat no poden ser bens culturals amb tot el que això comporta?.


Per mes informació i horaris de visita consultar Museu de l'Anxova i de la Sal - l'Escala - Costa Brava
















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada