diumenge, 18 de desembre de 2011

Václav Havel, In Memoriam

 En el moment de rebre la notícia de la  seva mort no se m'acudit res de millor que aixecar-me i anar a buscar a les lleixes alguna de les seves obres: he triat les "Cartas a Olga" - la meva preferida – que va escriure des de la presó i adreçades a la que llavors era la seva dona.
 Crec que no podem retre cap millor homenatge en aquest lluitador de i per la llibertat que va ser Václav Havel (1936-2011), que va encapçalar (després de la mort de Jan Patocka) el grup de dissidents "Carta 77" contra el règim neoestalinista que regia els destins del que aleshores encara coneixiem com a Txecoslovaquia, que llegir aquest llibre riquíssim d'idees i que trapua humanitat. 
 Les "Cartas a Olga" – traduïdes al castellà per Monika Zgustová – i que va publicar amb gran encert l'amic Antoni Munñe l'any 1990 quan dirigia Ediciones del Versal, plataforma editorial des de la que ens va apropar noms propis importants del món de la literatura. 
 Per la seva pertinença i actualitat jo em quedo amb alguns fragments de la carta que fa el número 96 - que reprodueixo aqui – i també les seves reflexions entorn de la novel·la "L'estranger" d'Albert Camus (a un fragment de la Carta 51 del 19/x/1980, pàgs. 89-90 d'aquesta edició) autor a qui tants falsos marmessors li han sortit en els darrers anys a Catalunya i Espanya. Entre la quantitat de noticies que ens dona Havel, sabemque va llegir el llibre "Solo" de Byrd, l'explorador del Pol Sud on va passar-hi mig any en completa solitud...I ens queda, també, la seva obra teatral entre les quals cal destacar "Audiència" i "Vernissatge" traduïdes al català també en aquest cas per Monika Zgustová per la Biblioteca Teatral de l'Institut del Teatre (1990).




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada