divendres, 3 de febrer de 2012

Cosmopolitisme i provincians

 Han estat molts els esforços i el temps emprats a denigrar la paraula "provincia" (així com els seus derivats) fins a impregnar-la d'un significat pejoratiu del que se'n fan ressó tots els diccionaris. 
 Ara bé, des de que Pascal va redactar "Les provinciales" (incloses a l'index de llibres prohibits pels poderosos de sempre) fins arribar a "La provincia de l'home" de Canetti la qüestió es pot plantejar de manera ben diferent del to despectiu amb que sol ser emprat - de forma especial quan es fa servir per desqualificar o menystenir les reivindicacions polítiques (i lingüístiques) de les nacionalitats històriques, per dir-ho de manera constitucional i politicament correcte, com a formes "tancades" davant de postures "obertes" que serien les que representa un soi disant cosmopolitisme que et mira per damunt l'espatlla.  
 Sempre m'ha semblat que la paraula incorporava o tendia cap a la dignitat i la dignificació davant d'actituds i comportaments d'un cosmopolitisme altiu que es vol exemplar i que es ven com a norma i mesura de comportaments quan només resulta ser un cosmopolitisme de façana, propi de "nous rics".
 Un dels apunts de Canetti al llibre esmentat esta dedicat al concepte de "poder" i, entre d'altres coses, hi diu que una de les feines que els il·lustrats es van deixar al tinter en la seva lluita contra les idees encarcarades (jo sempre m'he preguntat com es possible que se'ls passes per alt) en van deixar una d'intacte: la religió del poder. I qui són segons Canetti els provincians en aquesta història de poder? Doncs el poderosos. Per què? Perqué, explica Canetti, "els poderosos, però, amb els seus vells objectius, encara viuen al seu vell món limitat. Ells són els autèntics provincians i pagerols d'aquest temps: no hi ha res més estrany al món que el realisme dels gabinets i dels ministres, excepte els dels dictadors, que encara es tenen per més realistes". 
 Els nostres il·lustrats o als que se'ls hi omple la boca declarant que ho són (aqui i a Madrid) en canvi es dediquen a fabricar partits polítics...I jo em pregunto,ara,en aquest temps nostre, quines són les idees encarcarades?.

(El fragment es troba a les pàgines 44-45 de "La provincia de l'home". Ed. 62. Bcn., 1992)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada