dimarts, 27 de març del 2012

Llei de Transparència i conceptes eteris

    Llegeixo a un diari, tan se val a quin, aquest titolar:
"Los altos cargos no aceptarán regalos mas allá de la 'cortesia'"
  Quan es parla de  transparència (suposo que amb això el que s'esta dient es que es vol combatre no sols l'opacitat administrativa i per tan posar portes al camp de la corrupció i la deshonestedat profunda que senyoreja arreu de l'estat), llegir "cortesía" com a límit del que es un "regal" per passar a ser un  "soborn" esdeve un concepte d'allò més volatil, fràgil i ambigu. Aquesta ambigüitat es al caldo de cultiu on millor creixen, es desenvolupen i es mouen els corruptes. Tots els es deuen estar fregant les mans. 
    Un Estat on una de les poques aportacions a la història universal (també de la infamia) és la picaresca li convindrià llegir a Cervantes. Vull dir, el Cervantes de las "Novelas ejemplares". Les mateixes de les que tan poc es parla i que acaben amb aquell sensacional "Coloquio de los perros" i, de passada, oblidar-nos per una estona del Quixot...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada