Aniversaris titànics

  El "Titànic" ha servit per fer múltiples metàfores. 

 La més divertida es la que va escriure el poeta, assagista, escriptor i articulista Félix de Azúa ara ha fet 30 anys. Jo no hi pensava gens ni mica en aquell article que dormia el són dels jsutos en alguan carpeta on guardo papers per la història. Però vet aqui que un diari va considerar que era notícia l'aniversari en qüestió. I sense pensar-s'hi gota es va tirar a la piscina que és una cosa molt diferent de fer-ho a les fredes aigues de l'Atlàntic Nord. Jo no se gaire a sant de què la commemoració. I menys encara quan el diari que en feia el recordatori s'oblidava olimpicament de les repliques que l'article va mereixer. Entre els quals hi havia articles de Carlos Barral - "Carta a un barcelonés ausente" (El Pais, 22 de maig del 1992) i Jaime Gil de Biedma per esmentar-ne només a dos.

  Jo també vaig gosar dir-hi la meva sobre l'assumpte i suposo que li deuria arribar a través del setmanari "El Món". Per resumir li venia a dir que tenia un problema a la vista i que havia confós el Titànic amb les històriques i amables "golondrines" del port de Barcelona. I es que alguns confonien i continuen fent-ho (es el cas de Mario Varga Llosa)un suposat o imaginari cosmopolitisme barceloní (durant els anys del franquisme, que ja es suposar!)amb el que feien, pensaven, escrivien o vivien un grupet de gent més o menys intel·ligent, més o menys culte, més o menys viatjada, més o menys llegida, etc. És a dir confonien (es confonien no se si de forma  interessada o narcissista) la part amb el tot.  

 Però tots sabem que Azúa té una beta nihilista dificil de deixar-la anar i que es capaç de vendres l'ànima, ja aleshores, per una frase brillant o enginyosa. Ara ens diu que el PP acabara donant la independència a Catalunya...Que déu li conservi la vista!