dilluns, 26 de novembre de 2012

La voluntat de ser (1)

  A Noticia de Catalunya, Vicencs Vives destacava els trets  fonamentals que, segons ell, definien alguns dels estat-nació europeus: a França, la raó; a Anglaterra, l'empirisme; a Alemanya, la metafísica; a Italia li correspondria la intel·ligència, a l'Espanya castellana, la mistica...Malgrat l'enorme respecte que sento per Vives, haig de confessar que la meva desconfiança per reduir els pobles (o societats?) a clixes es igual de gran. Dels catalans deia que el tret psicològic fonamental era "la voluntat de ser". Aquesta voluntat de ser, però, dóna per a fer política? Vull dir, per exercir-la amb totes les conseqüències que no són només la de fer d'administrador de finques?  – dit sigui amb tots els respectes per aquestes professionals.  Fa temps que el dubte em nia a les entranyes. Però, mira per on, m'agradaria poguer-ho comprovar / provar sense l'ajuda de caminadors...si no es massa tard. El dubte és: en qui confiar?
Post scriptum: com és que Vicens Vives es tan citat, darrerament?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada