Quina és la distància que separa "la voluntat de ser" – suposant que volguem continuar sent i no tan sols ens quedem la mar de feliçots conjugant el verb amb les seves connotacions metafísiques –, de l'exercici del poder? Perquè no ens enganyem: es d'això que cal parlar. Del Poder. De si el volem o no el volem exercir. I de com. I per a què. Ni que sigui aquella minsa part que ens pogui tocar dins l'actual estructura de l'estat espanyol per arrencar-li (i fora molt més del que la gent es pot imaginar) el reconeixement de "subjecte polític" del que han parlat alguns comentaristes en les darreres setmanes. En definitiva, ens cal aclarir si parlem del mateix que parlava Niccolò Machiavelli a "El princep" entre tants altres després d'ell. La resta es fer volar coloms i vendre fum embotellat. Però, ¿fins a quin punt som hàbils o maldestres els catalans a l'hora de fer politica que no sigui de partit?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada