dimecres, 7 de novembre de 2012

Resurecció i buit a la Russia d'avui

[Fitxa: "El prisionero del Cáucaso y otros relatos" de Vladimir Makanin. Traducción de Olga Korobenko. Ed. Acantilado. Barcelona, 2011. 261 páginas.]
 Hi ha coses que no canvien. I, el que resulta pitjor de tot, és que sembla que no hi hagi manera que ho facin. El que si  canvia és la manera d'explicar-les - i transmetre-les - per la via de la ficció que es capaç de donar forma i sentit a una realitat que aparentment no en té o que se'ns escapa de tota comprensió raonable. Es el que fa Vladimir Makanin en aquests quatre relats on es projecten les ombres i els fantasmes que travessen la història de la vella Rússia o de l'extinta Unió Sovietica: tan es que siguin les guerres del Caucas de l'epòca de Tolstoi – el relat amb que s'obre el volum es homònim del que va escriure el gran patriarca de les lletres russes -, els camps de concentració y les presons, la corrupció, l'arribisme o la degradació ètico-moral que es descobreix o es destapa amb el canvi de règim.
  Malgrat que els relats de Makanin estan tocats per una immensa tristesa i buidor, i que semblen estar recoberts d'una grisalla fenomenal, també hi són perceptibles les escletxes per on es possible escapar i que apunten cap a l'esperança, l'optimisme o a l'enèsima ressurecció. És el cas, per exemple, d'"El presionero del Cáucaso" on la bellesa (la del paisatge, la del presoner,..) es presenta com una possibilitat de salvació tot i que cap dels dos soldats protagonistes en siguin conscients malgrat que al final la idea (el seu significat ocult) interroga, encalçant-lo, a un d'ells.
  Ara s'escolta parlar molt (davant la crisi financera global) de la necessitat de lideratges i, ves per on, Makanin es despenja amb un relat sobre un antilider que l'empren a bufetades i trompades amb qualsevol que destaqui, en presumeixi o en tingui la intenció. Tan li fa si és en el curs de la vida quotidiana o a la garjola. Però darrera del comportament irracional i violent de l'antilider, què s'amaga? Podriem respondre que la revolta i la impotència, però també la fragilitat humana i les incerteses que rosseguen l'ànima i la vida. 
  Finalment, al relat "La letra A", el que emergeix de debó és un retrat fidedigne de la societat russa contemplada a través del microcosmos d'un camp de presoners. I el que en surt de la comparació és una societat desconcertada davant la llibertat retrobada, que no sap ben bé que fer ni cap a on anar més enllà de la supervivència, tal com experimenten els mateixos presoners a mida que l'ordre establert es relaxa i es descomposa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada