diumenge, 9 de desembre de 2012

Religió: quina?

Si fos "la religió" - una assignatura que se'n digués, i que fos una mena d'història de la/les religió/ns - en seria el primer defensor. I no pas perque en sigui, de creient.
El problema es quan s'associa "la religió" amb una confessió determinada. En aquest cas amb la catòlica apostòlica i romana. I aleshores ja hi som. Ja han tornat els de sempre. I es clar "confonen" la religió amb catequitzar. És a dir, una forma d'impartir doctrina. D'adoctrinar, ai las!. És a dir acaben per fer allò que criticaven de l'assignatura de "Educación para la Ciutadania" sobre la qual també tinc la meva opinió (i les meves reserves: des del meu punt de vista l'assignatura s'inscriu en aquell gust tan  hispànic de fer "formar" la gent (en el sentit militar del terme!) sigui a través dels manuals de bona conducta dels anys 50/60 passant per la inenarrable FEN – Formación del Espiritu Nacional –, etc, etc)
Anem al cas, però.  Per quina raó defenso una assignatura de o sobre les religions? Fàcil d'explicar: els futurs historiadors de l'art, per exemple, quan encarin la iconografia religiosa d'una gran part de la pintura occidental no hi entendran res perqué res se'ls haurà explicat ni llegit abans sobre els mites i representacions del catolicisme. Ni de la mitologia de Grecia i de Roma. No tindran cap base per fer-ho que els haig inforamt amb anteriroritat de la seva existència. L'ensenyament no els haurà fornit els coneixements mínims per enfrontar reptes superiors. Es exactament el mateix que explicava el gran George Steiner quan deia que ell es trobava donant classes a la Universitat i els seus alumnes, quan explicava una obra de Shakespeare, no sabien a qui es referia el geni de Stratford-upon-Avon quan parlava de la deesa Venus....Doncs això.
  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada