dijous, 1 de desembre de 2011

Inquietant Kafka (9)

Al relat "Informe per a una Academia", K. escriu:

"Jo, simi lliure, vaig avenir-me a aquest jou. I això es el que va fer que els records, per llur compte, se m'estronquessin per sempre més. Si d'antuvi, en el cas que ho haguessin volgut els homes, m'era facilitada la possibilitat del retorn a través de l'amplia portalada que conforma el cel sobre la terra, aquesta esdevenia alhora cada cop més i més baixa i estreta amb la meva fuetejada evolució cap endavant; vaig sentir-me més a gust i més inclús dins el món dels humans; la tempesta que rebufava encara des de les profunditats del meu passat va amainar; avui ja no es sinó una correntia d'aire que em refresca els talons (.....) Dit clarament i amb franquesa, i per més que m'agradi de servir-me d'imatges a fi d'expressar aquestes coses: la seva simieria, senyors meus, en la mesura que hi hagi quelcom de semblant en el seu passat, no els pot ser més remota que a mi la meva. Al taló, però, li pica a tothom que camina sobre la terra: tant al petit ximpanzé com al gran Aquil·les"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada