La unanimitat del poble espanyol davant l'unitarisme

Sobre el tema, Josep Pla deixa caure aquestes paraules al text "Catalanisme i burgesia" (Vol. 32 de les OC: Prosperitat i rauxa de Catalunya". El text data del 1924). Diu Pla que "els espanyols més intel·ligents, els més revolucionaris, coneixen el mal enorme que han fet a Espanya el centralisme i la concepció unitària: però ni entre aquests elements no es troba un esperit filosòfic i lliure que adopti davant Catalunya la posició que adoptren els anglesos desinteressats davant Irlanda. A Espanya no hi ha ningú que comprengui el problema de Catalunya; això, per a Espanya, és un símptoma fatal de debilitat intel·lectual. Aquesta incomprensió, en efecte, no vol pas dir que el problema sigui complex; vol dir que no hi ha ningú capaç de plantejar-se desapassionadament i amb humilitat un problema. Si gireu la vista al vostre entorn, noteu d'un quant temps ençà que us manca alguna cosa: us manquen els federals. El federalisme, ene fecte, avi ja no es una posició espanyola: és una posició que adopten els rars catalans trànsfugues de Catalunya que tenen un cert sentit del ridícul".

Els trànsfugues catalans segons Pla

Què és un trànsfuga? Més exactament, ¿què es un trànsfuga català?. No res del que pogui estar pensant el lector. Josep Pla, ho va deixar explicat l'any 1924 a  "La crisi d'autoritat a Catalunya. Anàlisi d'un estat d'esperit", article que he citat més d'un cop en el darrers dies i que esta inclos gràcies a la iniciativa de Jaume Vicens Vives al volum 32 de les OC, "Prosperitat i rauxa de Catalunya". Pla explica en aquest text que "En realitat, el problema de l'autoritat s'ha traduït concretament a Catalunya en una sèrie de crisis individuals, crisis totes diverses,les unes dominades per la qüestió ambiental, altres pel color del temperament individual, altres per les necessitats dels sentits.Si no s'ha sofert i no s'ha cruixit del problema de l'autoritat, no es pot comprendre el nostre moviment. Només cal observar l'origen de les defeccions en el nostre camp- Reduït a paraules coherents,un trànsfuga, a casa nostra,és l'home que no ha pogut superar els termes contradictories de la nostra situació hamlètica. Un nostre trànsfuga ens deixa,o per caure en adoració davant els símbols humans de la força o per ofegar-se en el quequeig cosmopolita. Els nostres trànsfugues moren dins la noblesa i d'un cop de sang blava, o en el llit d'un hospital fred i sinistre de qualsevol raval del mon".

Per cert, Pla entenia per "autoritat",és a dir, allò que en creà i li dóna sentit, i seguint l'exemple de Prat de la Riba, crear una Acadèmia (l'Institut d'Estudis Catalans)o escoles.

Més Pla i la crisi d'autoritat a Catalunya (Anàlisi d'un estat d'esperit)

Quan l'autoritat social coincideix amb amb l'autoritat política, s'estableix un parel·lelisme que produeix un país normal, pacífic i positiu. És una forma que elimina tota forma de paternalisme perquè és contrària a l'immobilisme. La concretització d'un ideal nacional no és més que aquest paral·lelisme.

Per què sóm hamlètics els catalans?

Segons ho veia i escrivia Josep Pla (si, tornem-hi: a la crisi d'autoritat a Catalunya, tan alliçonadora, dins "Prosperitat i rauxa de Catalunya", OC. Vol. 32).

El text ens ho aclareix de bon començament per tal que no hi hagi dubtes. Diu: "les especialissimes condicions polítiques en que s'ha trobat el nostre país han originat una situació general complexa: el poble català, per un cantó, està situat dins d'un ordre jurídic establert, aquesta circumstància fa, d'altra banda, que davant d'aquest ordre no es pogui adoptar sinó una posició neguitosa. La nostra situació hamlètica fa que hagim estat, de fet, un poble sense govern, que la crisi d'autoritat a Catalunya no es tanqui mai,sigui sempre oberta".

I unes línies més endavant afegeix que, els catalans,de l'autoritat,"nomes n'han conegut un burocratisme sovint dissolvent,generalment ignorant, sempre foraster, viu enmig d'una anguniosa incomoditat, sense confort polític".

La crisi d'autoritat a Catalunya segons Pla

Parlant de la crisi d'autoritat a Catalunya, Josep Pla escrivia (a "Prospetitat i rauxa de Catalunya", OC. Vol. 32) que dins de cada català hi ha un subversiu més o menys irònic. Em penso que continuem sent subversius (més o menys), però la irònia em temo que l'hem perdut a cada bugada.