dilluns, 26 de setembre del 2011

La vella i coneguda catipén del nacionalcatolicisme

   A l'edició d'ahir d'El Pais, Santos Juliá explica - a Rendir la escuela pública – la poltíica sobre ensenyament que s'està executant a la Comunitat de Madrid on governa Esperanza Aguirre. El títol ja es prou explicit. I el que s'hi llegeix, posa els pels de punta i fa ganes d'apretar a còrrer i no parar fins al nord enllà que ens va assenyalar un dia Salvador Espriu i alguns comencem a pensar que ens vam equivocar en no fer-ho aleshors. 
  L'objectiu era, amb l'acord de finançar centres concertats, d'arribar a una relació de 70/30 tot esperant que s'arribaria als percentatges de l'Unió Europea: 90% d'escola pública a primaria i al voltant del 86% en els dos nivells de secundaria.
   Doncs  bé, la presidenta in pectore del carajillo party té com a objectiu, assenyala Juliá al seu article (recordem: acomiadament massiu d'interins, bloqueig dels concursos per a noves places de professors d'ensenyament públic) "superar el listón del 70% para centros privados dejando que los públicos se hundan hasta la cota del 30%. Rendir la escuela pública A LA INVASIÓN DE COMUNIÓN Y LIBERACIÓN, KIKOS Y DEMÁS RELIGIOSOS LAICOS, y no cuestiones pedagógicas: eso es lo que está hoy en juego en la Comunidad de Madrid".
   Té remei Espanya?. Són aquests els que manaran a Espanya els propers (només) 4 anys? I des d'aquesta cantonada del nordest peninsular, com ens ho hem de mirar el que se'ns ve al damunt? És com sortir del foc per anar a caure a les brasses!



    
    
   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada