diumenge, 9 d’octubre del 2011

Coratgia: la Natura com exemple i recordatori

Una petita delícia: portada
a dues tintes
de l'editorial Dalmau (1946
Allò que atreia Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert, L'Escala 1869-1966) de Barcelona no era pas cap dels indrets més emblemàtics i prestigiats de la ciutat,ni aquells altres que esmenten els historiadors, ni tan sols els espais que "finquen els barcelonins",no. Tampoc deixava que la mirada se li esmunyis "amb el corrent humà, tumultuós i multicolor que circula per les Rambles".
El que li crida l'atenció i li té el cor robat es l'herbei que creix al terra d'una cruïlla de, tal com diu ella, "la ciutat nova". El que l'emociona es allò ínfim, miserable: un bri de verd, un serallet de no res que no crida l'atenció de ningú, ignorat per tothom, abandonada a totes les inclemències del món - "peus, rodes, secades, gebrors",... Però que es resisteix a desapareixer i sobreviu entre el tràngol aqueferat de la vida a ciutat. 
El que expressa l'escriptora es que, malgrat la intervenció de l'home en tots els ordres de la vida, el misteri de la supervivència tossuda de l'herbeta, el misteri de com hi ha anat a parar la llavor i de la manera que si arrela i com s'arrapa a la vida per sobreviure davant totes les dificultats és, no sols un fragment petitíssim de bellesa entre la grisalla de la gran ciutat, sinó també l'expressió exacte del que ens anuncia el títol de la prosa: "Coratgia". El coratge davant les dificultats. Saber encarar-les.
Això de banda, però, l'herbeta de Caterina Albert ens ve a recordar una altra cosa. Aquesta: tot i que l'home – "manefla de mena" ens diu l'escriptora - ha volgut, i continua fent-ho, domesticar la natura, endreçar-la, com si es tractés de posar una taula ben parada, la natura sempre acaba per manifestar la seva potent  presència per recordar-nos que en som deutors. Que l'home, malgrat les  capes de civilització de les que s'ha anat imbuint al llarg de la història, porta sota aquest pell tan fina l'antiga imprompta i el record de l'estat salvatge i els seus origens


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada