diumenge, 23 d’octubre de 2011

A la Cala (l'Ametlla de Mar): anys de postguerra

[FITXA:"Postguerra a l'Ametlla de Mar" de Xavier Figueres. Editat per l'Ajuntament de l'Ametlla de Mar, 2011. 804 pàgines] 

Peu de foto: Vista de la Cala a la primera meitat  de la dècada dels anys 40
 Sobre la guerra civil espanyola existeix una abundant bibliografia que aporta nombroses interpretacions sobre les causes, origens i efectes d'aquell tràgic conflicte. Però quan la historiografia local concentra el focus damunt un punt en particular de la geografia i s'expliquen casos concrets i es baixa fins el més mínim detall, l'abast de la tragedia i l'horror assoleixen un relleu encara més sinistre que la visió de conjunt no permetia.
 Els certificats de defunció d'en "Paco de la tía Jùlia" (Francesc Consarnau Farnós) i  "Paco de casa Ignacio" (Francesc Cañagueral Segarra) deien que el motiu de la mort va ser una "hemorràgia interna". En realitat van ser dos dels darrers caleros afusellats pel franquisme.El retorn de les despulles de l'alcalde del poble, Andreu Llambrich, empressonat al vaixell-pressó "Rio Segre" arran del cop militar del 18 de juliol del 1936, i assassinat per elements incontrolats són tres episodis que ens il·lustren sobre els fets i la bestialitat disfresada de legalitat en que pot incòrrer la condició humana.
  El volum es una disecció permenoritzada de com es va organitzar la repressió política però també es alguna cosa més. L'autor, que fa un retrat de la societat calera i la seva evolució, ha tingut accés no sols a la documentació dels arxius, als sumaris incoats, a les declaracions dels testimonis, sinó també a les memòries d'ajusticiats o condemanats, a la correspondència cedida per les familes, i a fet treball de camp entrevistant i rescatant la memòria oral d'aquelles persones que van viure aquelles circumstàncies extremes a les que cal afegir les penuries materials dels anys de l'autarquia.
  En aquest sentit, Figueres fa una exposició a tall d'entrada sobre els anys de la República i una mica més amb els tres de guerra i de quina manera l'aixecament militar incidí en el sí de la societat calera i les tensions i violències que va generar. Si l'aixecament militar va provocar assassinats, col·lectivitzacions i èxodes cap a la "zona nacional", a la postguerra les delacions, els ressentimens, les depuracions, les incautacions de bens (les barques, per exemple) i les revenges, prenen el protagonisme i l'èxode agafa la direcció contraria: cap a l'exili (fins i tot a Tunisia), els camps de concentració, i fins i tot l'holocaust. No menys interessant resulta comprovar com s'aplicava, per exemple, la Llei de Responsabilitats Polítiques i de quina manera es confeccionaven els sumaris. Com ja ha quedat dit, però, el volum també aborda altres qüestions. 
  La lectura del llibre també ofereix un recorregut pels aspectes socials presidides per un paternalisme benèfic amb l'Auxili Social, l'anomenat dia del "Plato Único", entre d'altres jornades per l'estil, las "Campañas de Navidad" o la cartilla de racionament més coneguda com a "salconduit de la fam". Aspectes tots ells que propiciaren l'aparició de l'estraperlo. Altres qüestiosns de que tracte el llibre són la llengua i la cultura catalana reduides a folclore, l'esbarjo i les festivitats, l'ensenyament, l'esglesia, la demografia, l'activitat econòmia o el món de la pesca. 
  Amb aquest volum d'ara Figueres ve a completar una mena de trilogia que va començar amb la publicació de "40 anys de vida a la Cala" (1993) i "Republica i Guerra Civil a  l'Ametlla de Mar" (2002). Així mateix l'autor té en preparació un nou treball ("De la Cala de l'Ametlla a l'Atmella de Mar") que comença a finals del segle XV i arriba fins els anys posteriors al canvi del toponímic l'any 1917.

1 comentari: