Passar una estona contemplant postals de la costa catalana i de les façanes maritimes de les poblacions (d'abans de la guerra civil o fins i tot dels anys 40 i 50) no suposa cap consol, però serveix per aliviar la mirada tal com fem amb els banys oculars (abans) o els coliris (ara) per descansar-los.
A mi em cauen les llàgrimes quan veig imatges de la Tossa de la meva joventut; quan podies compartir la taberna amb els pescadors, o a l'hivern torrar el pa a la llar de foc xerrant amb la gent del país.
ResponElimina