dissabte, 12 de novembre de 2011

Una anàbasi nòrdica-jueva

[FITXA:"Mi abuelo llegó esquiando" de Daniel Katz. Traducció del finés a càrrec de Dulce Fernández Anguita i José Antonio Ruiz. 237 pàgines. Ed. Libros del Asteroide. Barcelona, 2011] 

D'aquest llibre s'ha dit, no se pas on, que en part pot recordar les aventures del bon soldat Svejk de Jaroslav Hasek. No m'ho sembla especialment, tret de la primera de les tres parts - d'una causticitat i una irreverència absoluta, això sí - en que es divideix la novel·la. En realitat aquesta divisió respon a l'ordre generacional que segueix el narrador per explicar un seguit d'històries: en aquest sentit es la veu del net que va passant pel sedàs de l'avi, el pare, el seu germà i ell mateix que es el fil conductor i on totes acaben per confluir en un intenta d'explicar...què?  
El llibre, com a conseqüència d'una arrencada on es subverteix l'ordre de tot allò que es pot considerar humà i diví sembla que vagi decaient a mesura que avança. No es tan així. El que succeix es que la història es va tornant cada vegada més dramàtica i l'humor esdeve més amarg i punyent. El que podria resultar o considerar-se com a hilarant de determinades situacions, escenes o episodis, en realitat només fa que subratllar o convertir en ganyota grotesca o burla descarada d'allò que es presenta com a normativament correcte. Fins i tot la Història. Però és l'autor, doncs, qui, en el procés d'explicar la història i aquesta no s'aturi i avanci, haurà de controlar i modular allà on i quan toca obrir i tancar el parèntesi de l'humor que sempre es "oposició a". 
En realitat aquesta anàbasi nòrdica-jueva que porta a una familia  des de Russia fins a Finlandia, travessa la història moderna d'una part d'Europa. Des de la guerra russo-japonesa del soldat corneta Benno (la figura de l'avi senyoreja tot al llarg del llibre) fins a la segona guerra mundial (nazis, comunistes, guerra russo-finesa,...) i es tanca amb al·lusions de traç gruixut sobre el sionisme, la creació de l'estat d'Israel i, abans, les celebracions familiars (la circumcisió o el casament). I no oblidem que el riure es un dels trets característics de l'homo sapiens (malgrat que massa sovint fa la impressió que se n'oblida).
El que glateix darrera de tot plegat és una pregunta eterna: qui sóc? On vaig i d'on vinc? I aleshores més val prendre's l'assumpte amb humor, definitivament.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada