[Fitxa "On el dia dorm amb els ulls
oberts. Un viatge científic a l'Àrtic" de Toni Pou. Biblioteca Universal
Empúries. 235 pàgines. Barcelona, 2011. Premi Godó de Periodisme]
La permanent actualitat del canvi
climàtic (o el debat al voltant de la qüestió) hauria de ser prou motiu per
apropar-se en aquest llibre. Sent, a més, el desglaç del pol Nord un
dels possibles i més que raonables factors que incideixen en aquests canvis,
l'expedició a l'Àrtic canadenc que ens explica Toni Pou a bord del vaixell
científic i trencagels Amundsen,
l'interès per aquest llibre hauria de ser per partida doble. L'autor és físic
de formació però també és home interessat per la
qüestió llibresca com ho demostra el fet que obrí i tanquí el llibre parlant de
literatura: de Poe, a l'inici, i de Nabokov, al final- I pel mig no s'està de
declarar-se entusiasta de Gombrowicz. Per una vegada "les dues
cultures" que va definir C.P.Snow, donant-se la mà no tan sovint com caldria desitjar ni en les dues direccions!. Pou s'ha
dedicat des de sempre al periodisme i a fer
pedagogia de la ciència, feina que li ha estat reconeguda amb el "Premi
Godó de Periodisme d'Investigació i Reporterisme".
S'entendrà que no som davant un llibre que tingui res a veure
amb els viatges dels exploradors del segle XIX que es van llançar a la conquesta dels pols en un accés entre romàntic i patriòtic. L'autor, però, es val d'aquesta història èpica com a contrapunt del que
són actualment aquestes expedicions. També contribueix a l'agilitat de la
narració la barreja de la vida
quotidiana a bord – el menjar, el lleure, la sociabilitat,... - amb les
recerques, les normes que hi regeixen, la personalitat dels investigdors – la majoria menors de 30 anys –, així
com l'experiència de l'autor. L'aventura avui té altres connotacions que ens
afecten directament i es projecten cap el futur tot i que gairebé mai tenen el
focus de l'actualitat al damunt fet que – com molt bé diu l'autor
– confirmaria, "la percepció de la ciència com a eix
cultural i factor clau per al desenvolupament encara queda massa lluny perqué
el volum d'informació que li pertoca arribi a ser comparable a la seva
importància".
El que demostra el llibre de Pou és
que es poden explicar de forma entenedora qüestions aparentment difícils de
comprendre, sense renunciar al rigor i fer-ho d'una manera entretinguida. I a
la vegada transmetre una visió diferent sobre la ciència i la comunitat científica. De l'Àrtic, al
marge del desglaç i la via de comunicació més o
menys problemàtica que s'obriria arribat el cas, el forat de la capa d'ozó o de
les riqueses minerals i energètiques que s'amaguen sota el
"permafrost", poques informacions ens arriben. Però a l'Àrtic
s'amaguen riqueses d'una altra naturalesa que poden permetre construir models
per preveure que podria passar amb un pol Nord
sense gels a l'estiu. No s'ha d'oblidar que l'Àrtic ve a ser una mena de
termòmetre per medir la temperatura (i la salut) del Planeta. Sabem, que els
corrents oceànics influeixen en la regulació del clima i que qualsevol
alteració en el Pol pot afectar el d'una regió que hi estigui allunyada. D'aquí
que les recerques que es fan des de l'Amundsen estiguin relacionades amb la química i
la biologia. Res té d'estrany que siguin objecte
d'estudi i anàlisi el fitoplàncton i el zooplàncton, com poden ser alterats
pels canvis de temperatura i, per tan, influir en els canvis de la xarxa
tròfica (cadena alimentaria). La presència de contaminants (pesticides) i la
seva circulació també són objecte d'estudi. El lector es preguntarà que amaga
el fang del Mar de Beaufort perqué els científics hi
estiguin tan interessats. O bé, que es preten saber investigant les comunitats
de bacteris o els fluxos de carboni. Entre altres curiositats sabrem per qué a
l'Àrtic hi ha mosquits, per qué la formació del gel es diferent en aigua dolça
o salada i que pot passar si s'altera el mecanisme o com les relacions de la vida
quotidiana es poden expressar mitjançant...equacions!.
Tot i que aquestes temes semblen àrids
a més no poguer, Pou els presenta de manera que fan entendre les citacions que
inclou del físic Richard Feynman quan
deia que "la ciència només fa creixer el misteri i la bellesa d'una
flor", o bé la que tanca la narració: "la ciència és com el sexe. té una finalitat pràctica, però no és per això que la practiquem".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada