dissabte, 31 de desembre de 2011

Ciència i periodisme a l'Àrtic. Un exemple de divulgació.

[Fitxa "On el dia dorm amb els ulls oberts. Un viatge científic a l'Àrtic" de Toni Pou. Biblioteca Universal Empúries. 235 pàgines. Barcelona, 2011. Premi Godó de Periodisme]
La permanent actualitat del canvi climàtic (o el debat al voltant de la qüestió) hauria de ser prou motiu per apropar-se en aquest llibre. Sent, a més, el desglaç del pol Nord un dels possibles i més que raonables factors que incideixen en aquests canvis, l'expedició a l'Àrtic canadenc que ens explica Toni Pou a bord del vaixell científic i trencagels Amundsen, l'interès per aquest llibre hauria de ser per partida doble. L'autor és físic de formació però també és home interessat per la qüestió llibresca com ho demostra el fet que obrí i tanquí el llibre parlant de literatura: de Poe, a l'inici, i de Nabokov, al final- I pel mig no s'està de declarar-se entusiasta de Gombrowicz. Per una vegada "les dues cultures" que va definir C.P.Snow, donant-se la mà no tan sovint com caldria desitjar ni en les dues direccions!. Pou s'ha dedicat des de sempre al periodisme i a fer pedagogia de la ciència, feina que li ha estat reconeguda amb el "Premi Godó de Periodisme d'Investigació i Reporterisme".
S'entendrà que no som davant un llibre que tingui res a veure amb els viatges dels exploradors del segle XIX  que es van llançar a la conquesta dels pols en un accés  entre romàntic i patriòtic. L'autor, però, es val d'aquesta història èpica com a contrapunt del que són actualment aquestes expedicions. També contribueix a l'agilitat de la narració la  barreja de la vida quotidiana a bord – el menjar, el lleure, la sociabilitat,... - amb les recerques, les normes que hi regeixen, la personalitat dels investigdors  – la majoria menors de 30 anys –, així com l'experiència de l'autor. L'aventura avui té altres connotacions que ens afecten directament i es projecten cap el futur tot i que gairebé mai tenen el focus de l'actualitat al damunt fet que – com molt bé diu l'autor – confirmaria, "la percepció de la ciència com a eix cultural i factor clau per al desenvolupament encara queda massa lluny perqué el volum d'informació que li pertoca arribi a ser comparable a la seva importància".
El que demostra el llibre de Pou és que es poden explicar de forma entenedora qüestions aparentment difícils de comprendre, sense renunciar al rigor i fer-ho d'una manera entretinguida. I a la vegada transmetre una visió diferent sobre la ciència i la  comunitat científica. De l'Àrtic, al marge del desglaç i la via de comunicació més o menys problemàtica que s'obriria arribat el cas, el forat de la capa d'ozó o de les riqueses minerals i energètiques que s'amaguen sota el "permafrost", poques informacions ens arriben. Però a l'Àrtic s'amaguen riqueses d'una altra naturalesa que poden permetre construir models per preveure que podria passar amb un pol Nord sense gels a l'estiu. No s'ha d'oblidar que l'Àrtic ve a ser una mena de termòmetre per medir la temperatura (i la salut) del Planeta. Sabem, que els corrents oceànics influeixen en la regulació del clima i que qualsevol alteració en el Pol pot afectar el d'una regió que hi estigui allunyada. D'aquí que les recerques que es fan des de l'Amundsen  estiguin relacionades amb la química i la biologia. Res té d'estrany que siguin objecte d'estudi i anàlisi el fitoplàncton i el zooplàncton, com poden ser alterats pels canvis de temperatura i, per tan, influir en els canvis de la xarxa tròfica (cadena alimentaria). La presència de contaminants (pesticides) i la seva circulació també són objecte d'estudi. El lector es preguntarà que amaga el fang del Mar de Beaufort perqué els científics hi estiguin tan interessats. O bé, que es preten saber investigant les comunitats de bacteris o els fluxos de carboni. Entre altres curiositats sabrem per qué a l'Àrtic hi ha mosquits, per qué la formació del gel es diferent en aigua dolça o salada i que pot passar si s'altera el mecanisme o com les relacions de la vida quotidiana es poden expressar mitjançant...equacions!.
Tot i que aquestes temes semblen àrids a més no poguer, Pou els presenta de manera que fan entendre les citacions que inclou del físic Richard Feynman quan deia que "la ciència només fa creixer el misteri i la bellesa d'una flor", o bé la que tanca la narració: "la ciència és com el sexe. té una finalitat pràctica, però no és per això que la practiquem".
(Aquest article es va publicar al suplement Cultura's de La Vanguardia el 14 de desembre del 2011)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada