Si la plaga de
la filoxera de l'any 1893 que va anorrear la vinya en el periode de
màxim esplendor de la vila, ni els
aiguats del 1994 van poguer doblegar la voluntat dels porrerans, cal dubtar que
res ho faci en el futur. El Pont Vell bastit l'any 1804 va resistir el pas de
les aigues i quan l'any 2004 es va commemorar el seu bicentenari, el manifest
de la comissió organitzadora establia una analogia amb el caràcter dels porrerans afirmant que el pont era «la imatge
del tarannà ferm, tolerant, solidari i sempre obert a altres formes de veure i
sentir el món» del poble. La riuada del 94 va fer temer el pitjor. La devallada
demogràfica situava el poble en el llindar del despoblament i l'extinció. És
aleshores quan, a tot el Priorat, es produeix la revifalla vinícola que permet
creure als porrerans que quedar-se i poguer viure al poble és possible. Porrera
torna a estar al mapa i la gent s'hi apropa encuriosida. El turisme rural,
l'acurada producció dels cellers i la oferta gastronòmica en són un reclam.
Però també ho pot ser seguir una ruta singular
lligada a la història del poble: la dels rellotges de sol que van proliferar a
Porrera entre els anys 1840 i 1880. Abans, però, és aconsellable passar pel Punt d'Informació inaugurat aquest 2011 o bé per l'Ajuntament. També hi ha la possibilitat de fer una visita guiada que, a més dels rellotges de sol, inclou les cases senyorials de les families que van dominar el poble entre els segles XVIII i XIX.
La ruta surt de la Plaça Catalunya. Si ens apropem a la barana que dona al riu Cortiella, entre els platans hi trobarem un plafó que assenyala tot el camí i al terra una placa – n'hi ha a tot el recorregut – que indica en direcció al primer rellotge situat a una façana de l'altra banda del riu: Cal Ros, que té al centre un escut amb les quatre barres, linies horaries de 6 a 5 i orientació, com gaiebé tots els del recorregut, de sud-est. Tot seguit farem cap fins el Pont Vell, el travessem i, agafant la nostra dreta, arribarem fins a la Plaça de la Guineu. Aquí hi trobem una de les peces més interessants del recorregut. El quadrant esta pintant al fresc. Es tracta d'un rellote de sol vertical declinant. Com el sol no toca la façana on esta pintat fins a la 1 del migdia, les línies horaries van d'aquesta hora fins a les 8 del vespre. La curiositat rau en el fet que el gnòmon (és a dir, la tija que projecta l'ombra en els rellotges de sol) per poguer ser paral·lel a l'eix terrestre s'ha de col·locar parl·lel a la paret.
La ruta surt de la Plaça Catalunya. Si ens apropem a la barana que dona al riu Cortiella, entre els platans hi trobarem un plafó que assenyala tot el camí i al terra una placa – n'hi ha a tot el recorregut – que indica en direcció al primer rellotge situat a una façana de l'altra banda del riu: Cal Ros, que té al centre un escut amb les quatre barres, linies horaries de 6 a 5 i orientació, com gaiebé tots els del recorregut, de sud-est. Tot seguit farem cap fins el Pont Vell, el travessem i, agafant la nostra dreta, arribarem fins a la Plaça de la Guineu. Aquí hi trobem una de les peces més interessants del recorregut. El quadrant esta pintant al fresc. Es tracta d'un rellote de sol vertical declinant. Com el sol no toca la façana on esta pintat fins a la 1 del migdia, les línies horaries van d'aquesta hora fins a les 8 del vespre. La curiositat rau en el fet que el gnòmon (és a dir, la tija que projecta l'ombra en els rellotges de sol) per poguer ser paral·lel a l'eix terrestre s'ha de col·locar parl·lel a la paret.
Arribats al final del trajecte amb endevinalla inclosa, el visitant fara bé de reposar forces en algun dels restaurants que ha anat trobant al llarg del recorregut i dels que haurà tingut la precaució de prendre bona nota. Pot rumiar-se on entaular-se fent l'aperitiu al Cafè Antonc o bé anar al forn a comprar una de les excel·lents coques - les tenen de sucre, de farina i sucre o d'ou – que s'hi elaboren. I desitjar-vos que vagi de gust!.
Per a més informació es pot consultar la web Benvinguts a la Web Oficial de l'Ajuntament de Porrera - Priorat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada