dijous, 29 de desembre de 2011

La ruta dels rellotges de sol a Porrera (Priorat)

Un dels espais emblemàtics de Porrera: a la dreta, la Plaça Catalunya on comença la ruta dels rellotges. A l'esquerra, entre les cases, s'amaga el primer rellotge. Al fons, el Pont Vell que haurem de travessar per trobar la resta (Fotos: Marc Soler)
 Si la plaga de  la filoxera de l'any 1893 que va anorrear la vinya en el periode de màxim esplendor de la vila,  ni els aiguats del 1994 van poguer doblegar la voluntat dels porrerans, cal dubtar que res ho faci en el futur. El Pont Vell bastit l'any 1804 va resistir el pas de les aigues i quan l'any 2004 es va commemorar el seu bicentenari, el manifest de la comissió organitzadora establia una analogia amb el caràcter dels porrerans afirmant que el pont era «la imatge del tarannà ferm, tolerant, solidari i sempre obert a altres formes de veure i sentir el món» del poble. La riuada del 94 va fer temer el pitjor. La devallada demogràfica situava el poble en el llindar del despoblament i l'extinció. És aleshores quan, a tot el Priorat, es produeix la revifalla vinícola que permet creure als porrerans que quedar-se i poguer viure al poble és possible. Porrera torna a estar al mapa i la gent s'hi apropa encuriosida. El turisme rural, l'acurada producció dels cellers i la oferta gastronòmica en són un reclam.
 Però també ho pot ser seguir una ruta singular lligada a la història del poble: la dels rellotges de sol que van proliferar a Porrera entre els anys 1840 i 1880. Abans, però, és aconsellable passar pel Punt d'Informació inaugurat aquest 2011 o bé per l'Ajuntament. També hi ha la possibilitat de fer una visita guiada que, a més dels rellotges de sol, inclou les cases senyorials de les families que van dominar el poble  entre els segles XVIII i XIX. 
 La ruta surt de la Plaça Catalunya. Si ens apropem a la barana que dona al riu Cortiella, entre els platans hi trobarem un plafó que assenyala tot el camí i al terra una placa – n'hi ha a tot el recorregut – que indica en direcció al primer rellotge situat a una façana de l'altra banda del riu: Cal Ros, que té al centre un escut amb les quatre barres, linies horaries de 6 a 5 i orientació, com gaiebé tots els del recorregut, de sud-est. Tot seguit farem cap fins el Pont Vell, el travessem i, agafant la nostra dreta, arribarem fins a la Plaça de la Guineu. Aquí hi trobem una de les peces més interessants del recorregut. El quadrant esta pintant al fresc. Es tracta d'un rellote de sol vertical declinant. Com el sol no toca la façana on esta pintat  fins a la 1 del migdia, les línies horaries van d'aquesta hora fins a les 8 del vespre. La curiositat rau en el fet que el gnòmon (és a dir, la tija que projecta l'ombra en els rellotges de sol) per poguer ser paral·lel a l'eix terrestre s'ha de col·locar parl·lel a la paret.
 Des d'aquest punt també resulta interessant arribar-nos fins els vells rentadors construits al segle XIX, que han estat restaurats i han passat a formar part de l'espai públic. 
 Tornem a la Plaça de la Guineu i a la dreta, agafarem el carrer Unió i el tercer rellotge el localitzem a la façana de l'edifici que allotjava l'antiga societat: Cooperativa. Un sol llueix al centre del quadrat. A mà dreta hi ha unes escales que baixen fins el barranc. Travessem el rierol per damunt unes llosses i tirem amunt fins unes escales que ens deixen en un repla a nivell de carrer. Aqui, una altra placa ens indica el quart rellotge de nom explicit: El Barranquill. Està fet amb tècnica mixta:  fresc al tremp, sobre arrebossat de calç. És hora de tornar fins el tercer rellotge i des d'aqui ens enfilarem -– literalment – pel carrer de la Carrerada. A mitja pujada descobrim la placa que ens indica el cinquè rellotge que porta el nom de Ca les Viudes, gravat sobre una placa de pedra i de dificil visibiliat. La millor solució és portar una càmera amb zoom. El sisè rellotge el podem anar a trobar per on hem vingut o bé continuar pujant fins el carrer Secares, a l'esquerra, i baixar fins a trobar el carrer Mestre Llurba on espera el rellotge de Ca l'Amorós. El carrer desemboca al del Castell, costerut, i que ens conduira fins el setè rellotge, en procés de restauració. És una recreació d'un altre més antic i una broma que l'autor dedica als desprevinguts: "Que mires mussol, si aquí mai toca el sol".  És clar: està orientat al nord!.Estem a la part més alta de Porrera.
 Agafem aire i emprenem la baixada igual de trencacames que la pujada. Pel carrer de l'Hospital a l'alçada del carrer Obac per on haurem de pujar fins a descobrir, amagat entre teulades i parets, el vuitè rellotge: Cal Pla, que marca les mitges hores. Com abans, també  en aquest punt és útil emprar el zoom de la càmera. Reprenem la baixada pel carrer de l'Hospital  fins a trobar el carrer Miquel Martí i Pol on hi ha el novè rellotge: una sobria circumferència de colors ocres i daurats. Contiuem endavant – ara el camí s'ha asseujat del tot – fins a trobar la Plaça de les Oliveres que voragem fins arribar al desè destí horari: Cal Peirí. A l'esquerra devallem per unes escales fins al carrer Font de Dalt i a mà dreta descobrim l'onzè i elegant rellotge de Cal Vallvé. Tirem endavant, girem a l'esquerra i baixem fins a trobar el carrer Prat de la Riba. En la confluència, a mà dreta, hi veiem el dotzè i acolorit rellotge – ocres, verds, salmó – anomenat El Serrallo. En el mateix carrer però en direcció contraria es troba el tretzè i delicat rellotge de Cal Rabascall, pintat al fresc i de colors malva sobre fons blanc i xifres arabigues. Ens encaminem al final del recorregut: sortim al carrer de la Peixeteria, enfilem amunt i a mà dreta tirem per Pau Casals fins a trobar el monumental rellotge de El Portal, un dels més grans que existeixen a Catalunya. Esta pintat al fresc i al tremp. I porta un lema que plantejava un misteri del que només es va trobar la solució quan es va restaurar. El fet es que, a més d'assenyalar l'hora, l'autor es va inventar un sistema per saber en quin dia del mes el Sol entra en la corresponent casa del zodíac.
 Arribats al final del trajecte amb endevinalla inclosa, el visitant fara bé de reposar forces en algun dels restaurants que ha anat trobant al llarg del recorregut i dels que haurà tingut la precaució de prendre bona nota. Pot rumiar-se on entaular-se fent l'aperitiu al Cafè Antonc o bé anar al forn a comprar una de les excel·lents coques - les tenen de sucre, de farina i sucre o d'ou – que s'hi elaboren. I desitjar-vos que vagi de gust!.
Per a més informació es pot consultar la web Benvinguts a la Web Oficial de l'Ajuntament de Porrera - Priorat



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada