A l'Escala, el Museu de l'Anxova i la Sal. Una història del litoral català: la industria de la salaó i la pesca de peix blau (1)

 La història ens informa que L'Escala – nom que prove del llatí scala, port –, era un barri de pescadors depenent d'Empuries i que ja es troba documentat al segle XVI. De quina manera la comunitat  va arribar a convertir-se en el més important centre de salaó i de pesca de peix blau (sardina i anxova) i d'importació i exportació de sal de les comarques gironines és la història que se'ns explica des de les sales del Museu de l'Anxova i de la Sal. Lurdes Boix, directora del museu, historiadora i arxivera, ens fa de cicerone tot al llarg del recorregut museístic que, seguint les tendències actuals de la museologia, no es concentra només en un edifici, sinó que incorpora altres monuments i elements del patrimoni històric de l'Escala. En aquest sentit, cal remarcar que el projecte cultural i museistic escalenc inclou l'edifici de l'Alfolí de la Sal, la casa de pescadors can Cinto Xuà, les torres de guaita i defensa de Montgó i del Pedró, l'ermita de Cinc Claus i el cementiri mariner on reposen les despulles de l'escriptora i filla de la vila, Víctor Català/Caterina Albert.

 El Museu va ser inaugurat el 29 de juliol del 2006. L'equipament ocupa l'antic edifici de l'escorxador municipal -  restaurat -,i a tocar mateix de dos elements més del que és el patrimoni material de l'Escala: la font i el safareig públic que daten de l'any 1796. En els dos anys que porta obert han passat per les seves sales una mitjana  de 20.000 visitants. Només entrar ens rep un gran plafó on es reprodueix una vista aèria de l'Escala on s'indica el Patrimoni Cultural i Natural de la població. Una pantalla tàctil dóna la possibilitat de "visitar" cadascun dels indrets assenyalats al plafó a través de més 500 fitxes explicatives amb les corresponents imatges. No cal dubtar que es tracta d'una eina pedagògica de primer ordre i d'èxit garantit entre el públic escolar. Abans, a la sala d'audiovisuals, una projecció de 12 minuts ens introdueix als origens pesquers i saladors de la població amb un muntatge que inclou filmacions de quan les barques anaven a la vela llatina.

 L'exposició permanent – que en el futur es vol ampliar –, comença amb una primera sala on s'explica la importància de la sal, d'on arribava i com, els usos i la simbologia i com l'Escala esdeve un port d'importació i exportació de sal de primer ordre. En aquest punt del recoregut expositiu, hi trobem explicat el paper que hi va jugar  l'Alfoli – de l'àrab al-hury, magatzem de sal – construït l'any 1697 i una mostra esplèndida del gòtic civil català. L'edifici, que també va ser duana, es va salvar de l'especulació urbanística i fou declarat Monument Nacional. Carregat d'història – un cop restaurat se'l vol destinar a centre cultural i del patrimoni – va marcar el destí de la població doncs la riquesa que va generar amb el comerç de la sal, la pesca i la salaó va contribuir al creixement urbanistic i demogràfic. Al segle XVIII, l'Escala va passar de 390 habitants a tenir-ne 1383.

  Un llagut presideix la segona sala. Hi contemplem els ormeigs de pesca i com anavan aparellats els sardinals. A una vitrina lateral hi ha diferents objectes dels que feien servir els pescadors escalencs per anar a feinejar: esclops, boies de vidre, un fanal i un cantir de barca, un rampogoll (estri per extreure les xarxes enredades en els esculls dels fons mari),  o una sàssola (mena de cullerot per treure l'aigua del fons de la barca) entre d'altres. Al costat, un parell de xarxes fetes de cotó, cànem i els suros per fer-les surar. Les impressionants fotografies de Josep Esquirol – el fons del qual esta dipositat a l'Arxiu Històric de l'Escala que també acull l'edifici del Museu – contextualiza la informació al llarg de tota l'exposició. En una tercera sala se'ns explica el procés de tenyir les xarxes que es feia bullint escorça de pi en aigua de pluja. Així mateix se'ns assabenta de les diferències i l'evolució en l'art de calar les xarxes fossin sardinals (a la deriva: calada vertical) o teranyines (d'encerclament). També hi ha espai per saber com es "remendaven" les xarxes i els estris que es feien servir. Una quarta sala ens endinsa en els secrets de la subhasta que es feia a la Platja i que podia ser a l'engros o a la menuda.  I, finalment, s'arriba al que Lurdes Boix formula amb una frase plena d'interrogants: ¿com s'arriba a un pot d'anxova salada?. En aquesta darrera sala que presideix una pastera, una amfora d'Empuries, barrils d'anxoves, "cascos" d'arengades i una màquina de tancar les llaunes d'olives farcides d'anxova, el visitant s'endinsa en el món dels salins o fàbriques de salaó. A L'Escala, l'any 1847, hi havia deu industries dedicades en aquesta activitat.

 Per a Lurdes Boix és clar que els museus, a més de ciència, sobretot han de saber transmetre emocions. Darrera dels objectes hi han històries que cal explicar. En aquest sentit, fa vint anys va començar a entrevistar a la gent gran i a recollir la memòria relacionada amb la vida tradicional del poble. Això va portar a que la gent cedís a l'Ajuntament objectes de la vida quotidiana. Aquella primera idea, avui continua en forma de projecte batejat com "El fil de la memòria" del que en va sortir la primera exposició de producció propia del Museu: "Anar a fer tenda. Les acampades de pescadors escalencs a la Costa Brava". Aquesta mostra defineix el que ha de ser el Museu com a Centre d'Interpretació del Patrimoni: recuperar, conservar i difondre'l en múltiples suports (llibres, revistes, audiovisuals).
  Tot i que la cultura sempre ha fet el paper de la Ventafocss, i que l'actual crisi arriba en un moment clau per al desenvolupament de prpjectes museístics com el de l'Escala, cal creure que res del que ha estat projectat amb entusiasme i rogor quedi aturat. De moment, una nota d'optimisme: el Museu escalenc ha passat a formar part del Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya.


[Per mes informació,adreces i telèfons consultar: Museu de l'Anxova i de la Sal - l'Escala - Costa Brava