dimarts, 13 de desembre de 2011

Bogeria i horror. Una lectura d'Andréiev

[FITXA: "La vida del reverend Basili Fiveiski"de Leonid Andréiev. Traducción de B.Marcoff i Pau Civera. Revisión y actualización de Carme Llull. Ensiola Editorial. Muro–Illes Balears, 2009] 
Leonid Andréiev (1871-1919) ha estat traduït a Espanya per petites editorials com ara l'andalusa "El Olivo Azul" ("Los siete ahorcados", on s'inclou l'imprescindible "El Pensamiento") o la valenciana "El Nadir" ("Risa roja" i "El Kaiser y el prisionero"). Da un parell d'anys, l'editorial mallorquina Ensiola, recuperava la traducció catalana dels anys 30 d'un dels millors relats i més ben travat dels que va escriure Andréiev. Es tracta de "La vida del reverend Basili Fiveiski".
En el període en que Andréiev es converteix en un escriptor popular al seu país - entre el 1900 i el 1920 – Europa i Rússia corren, entre fortes convulsions, cap la catàstrofe de la I Guerra Mundial i la Revolució del 1917. Pel que fa a les lletres, a Rússia s'experimenta el pas de la novel·la al relat i a la "nouvelle", gèneres en els quals Andréiev destacaria de la mateixa manera que ho va fer amb les obres de teatre que van posar damunt l'escenari Meyerhold i Stanislavski. La prosa d'aquest període es distingeix per una revisió de determinats aspectes del realisme tradicional rus dels anys 70 i 80 del segle XIX. En aquest sentit apuntarem només tres aspectes. Un, la distància o llunyania entre llengua literaria i llengua d'ús o vehicular; dos, es deixa de banda el retrat de la quotidianitat i, tres, s'activa la presència de l'autor a l'obra que no vol dir pas la seva implicació amb el que s'expressa. Andréiev explicava en una carta  que no li interessava per a res la procedència social dels seus personatges. Explicava que allò que de debó ens té d'interessar es el que l'home es i com porta a la l'esquena  el farcell de la vida. I afegia encara que "tot el que viu posseix una sola i mateixa ànima, tot el que es viu pateix sufriments idèntics i es fon en l'anonimat i una immensa igualtat davant les forces terribles de la vida".
La millor traducció d'aquestes paraules es troben a "La vida del reverend Basili Fiveiski". Lector de Schopenhauer i de Nietzsche, Andréiev porta a terme en aquesta "nouvelle" un exercici expressiu on tot es portat al límit. El pessimisme sobre la condició humana atenyen en aquest relat els tints més ombrívols i esquinçats que es pogui imaginar.En un exercici de simbolisme l'obscuritat es contraposa i guanya la batalla a la llum des de les primeres pàgines. El relat avança en la mateixa mesura que augmenten la tensió i la potència expressiva revelant d'aquesta manera l'angoixa i l'alienació de l'home atrapat a la xarxa de la pròpia irracionalitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada