[FITXA: "La vida del reverend Basili Fiveiski"de
Leonid Andréiev. Traducción de B.Marcoff i Pau Civera. Revisión y actualización
de Carme Llull. Ensiola Editorial. Muro–Illes Balears, 2009]
Leonid Andréiev
(1871-1919) ha estat traduït a Espanya per petites editorials com ara
l'andalusa "El Olivo Azul" ("Los siete ahorcados", on
s'inclou l'imprescindible "El Pensamiento") o la valenciana "El
Nadir" ("Risa roja" i "El Kaiser y el
prisionero"). Da un parell d'anys, l'editorial
mallorquina Ensiola, recuperava la traducció catalana
dels anys 30 d'un dels millors relats i més ben travat dels que va escriure
Andréiev. Es tracta de "La vida del reverend Basili Fiveiski".
Leonid Andréiev
(1871-1919) ha estat traduït a Espanya per petites editorials com ara
l'andalusa "El Olivo Azul" ("Los siete ahorcados", on
s'inclou l'imprescindible "El Pensamiento") o la valenciana "El
Nadir" ("Risa roja" i "El Kaiser y el
prisionero"). Da un parell d'anys, l'editorial
mallorquina Ensiola, recuperava la traducció catalana
dels anys 30 d'un dels millors relats i més ben travat dels que va escriure
Andréiev. Es tracta de "La vida del reverend Basili Fiveiski".
En el període en que
Andréiev es converteix en un escriptor popular al seu país - entre el 1900 i el
1920 – Europa i Rússia corren, entre fortes convulsions, cap la catàstrofe de la I Guerra Mundial i la
Revolució del 1917. Pel que fa a les lletres, a Rússia s'experimenta el pas de la novel·la al relat i a la
"nouvelle", gèneres en els quals Andréiev destacaria de la mateixa
manera que ho va fer amb les obres de teatre que van posar damunt l'escenari
Meyerhold i Stanislavski. La prosa d'aquest període es distingeix per una revisió de determinats aspectes del realisme tradicional rus dels anys 70 i 80
del segle XIX. En aquest sentit apuntarem només tres aspectes. Un, la distància
o llunyania entre llengua literaria i llengua d'ús o vehicular; dos, es deixa de
banda el retrat de la quotidianitat i, tres, s'activa la presència de l'autor a l'obra que
no vol dir pas la seva implicació amb el que s'expressa. Andréiev explicava en una carta que no
li interessava per a res la procedència social dels seus personatges. Explicava
que allò que de debó ens té
d'interessar es el que l'home es i
com porta a la l'esquena el farcell
de la vida. I afegia encara que "tot el que viu posseix una sola i mateixa ànima,
tot el que es viu pateix sufriments idèntics i es fon en l'anonimat i una
immensa igualtat davant les forces terribles de la vida".
La millor traducció
d'aquestes paraules es troben a "La vida del reverend Basili Fiveiski".
Lector de Schopenhauer i de Nietzsche, Andréiev porta a terme en aquesta "nouvelle" un exercici expressiu on tot es portat al límit. El pessimisme sobre la condició humana atenyen en aquest relat els tints més ombrívols i esquinçats que es pogui imaginar.En un exercici de simbolisme l'obscuritat es contraposa i guanya la batalla a la llum des de les primeres pàgines. El relat avança en la mateixa mesura que augmenten la tensió i la potència expressiva revelant d'aquesta manera l'angoixa i l'alienació de l'home atrapat a la xarxa de la pròpia irracionalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada