Retorns ministerials (i senyals d'alerta a les Terres de l'Ebre)

En castellà diuen que "segundas partes nunca fueron buenas". Si la primera ja no ho va ser, de bona, es pot pensar que el pitjor encara esta per arribar. En aquest cas es tracte del retorn del ministre Cañete a la mateixa cartera que ocupava en els governs Aznar. Hi han retorns al passat que treuen la son i aquest ne's un. El ministre Cañete és un representant genui del pensament hispànic més rústec i primari: fer les coses - en aquest cas el trasvassament de l'Ebre - amb allò que els mascles tenim a l'arc de l'alegria - El ministre Cañete es tota una invitació  a reprendre amb urgència la lectura dels dos llibres de l'antropòloga Montserrat Boquera que ens recorda com el suposat Plan Hidrològico Nacional (PHN) va ser un factor per descobrir la unitat i el sentit col·lectiu d'un territori tan sovint baquetejat pels governs d'aquí i d'allà com són les Terres de l'Ebre. A les comarques ebrenques es diu, i així ho vaig reflectir a l'article que dóno aqui mateix, que ningú va fer més per a la unitat del territori que el president Aznar amb les seves polítiques hidrològiques. El PHN va provocar una manifestació de 300 mil persones, la segona més important que van patir els diferents governs de J.M.Aznar.
Rellegint l'article que vaig escriure després de parlar amb l'antropòloga, les seves paraules finals semblen premonitories.