dissabte, 14 de gener de 2012

El propio querer d'Ortega

  Tinc escasses simpàties per no dir que cap ni una per Ortega y Gasset tot i reconèixer que escriu un castellà magnificament empastat (tot i no ser el que prefereixo) i que fou, dit grosso modo, un publicista d'idees alienes excel·lent – i això malgrat els esforços d'algun sector de la inteligentzia espanyola que l'ha entronitzat, un punt si es no és babau, com el cap pensant per excel·lència que ha donat Espanya. Per la meva banda, hi posaria uns altres noms, però deixem-ho aquí. 
 Ortega, però, reflexionava, tot recordant (haver escoltat) alguna cosa que habia dit Nietzsche sobre els espanyols - "hombres que han querido ser demasiado" -, que "hemos querido imponer, no un ideal de virtud o de verdad, sino nuestro propio querer" (recorde'm, només, l'acudit humorístic de Gregorio Peces Barba de fa uns mesos, per exemple)
  Estaria bé que els espanyols de matriu castellana (és a dir, els que confonen la part amb el tot fent impossible qualsevol superació del problema) ho tinguessin ben present a l'hora de parlar o simplement d'apropar-se (si en tenen la voluntat real d'entendre'n alguna cosa) al fet de Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada