Apunts després d'escoltar un sonata de Purcell – Ombres fugaces, clarobscurs, conjurs de nostalgies i, a l'endemig, el sobtat clar d'una "canzona" que destrien dos violins. Mentre, des d'algun racó al fons del saló, la viola de gamba s'ho mira amb no poca aspror i, al seu torn, dibuixa un contradança que sembla presagiar tot l'enyor pel temps de la fantasia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada