dijous, 29 de març de 2012

Història i vida de l'exili alemany i centroeuropeu

[FITXA: "La casa del exilio. Vida y época de Heinrich Mann y Nelly Kröger-Mann. Traduccó de Verónica Fernández-Muro. Ed. Circe. 416 pàgines. Barcelona, 2012]

  Llibre excel·lent, el que esn serveix l'editora, assagista i crítica literària i d'art australiana, encara que nascuda a Alemanya el 1950, Evelyn Juers. El llibre tracta de l'exili alemany. Fins aquí, cap novetat. Sobre l'exili centroerupeu la bibliografia que circula es de dimensions respectables. Però l'autora ens assenyala des del mateix títol quina es la seva proposta. La "casa" simbòlica que ens anuncia és alhora un retrat col·lectiu i individual, domèstic fins i tot, de les patologies que afecten l'exili, Qualsevol exili, I malgrat que la bibliografia sobre l'exili alemany i centroeuropeu com ja he dit és força exhaustiva (i majoritaria en aquesta obra amb aparicions del grup de Bloomsbury per la via de Virginia Woolf i el seus diaris) , llibres  com el present suposen una mirada calidocòpica que permet fer-se una idea bastant precisa d'una època efervescent i frenètica, que cavalcava a lloms del desastre – els anys convulsos de l'ascens i arribada al poder dels nazis i l'esclat final de la guerra –, però desbordant de potents personalitats de l'art, la literatura i la música.
   Pot semblar marejadora una plèiade tan exhaustiva d'escriptors i artistes cin passen i es creuen en aquestes pàgines. Res més allunyat de la realitat. El mèrit de Juers rau, precisament, en la forma en què tracta i organitza l'ingent material consultat. L'autora defuig abordar el tema de l'exili des del punt de vista històric o assagístic i adopta tècniques pròpies de la ficció. Per exemple, tria la figura de Heinrich Mann (el germà més gran de Thomas) i cap visible de l'oposició al règim nazi per iniciar i tancar el relat amb la mateixa escena (afegim-hi, a més, que un dels eixos sobre els quals gira el llibre és la familia Mann), dóna al conjunt una forma circular que simbolitza l'aïllament progressiu de la comunitat d'exiliats, les sospites que recauen sobre les seves activitats (vigilància de l'FBI) i la ignorància i abandonament que recauen sobre ella. La veu de la narradora imprimeix a l'escrptura un ritme sincopat conforme amb el vertigen d'aquells anys i que alhora imprimeix fluïdesa al text. I és, també, un relat crepuscular: el del final de tota una època tal com s'aprecia a l'arrencada del llibre amb el record de la infantesa, l'adolescència i la joventut dels Mann a la seva ciutat natal de Lübeck.
  El poeta Gottfried Benn, tan controvertit pels seus acostaments ximples amb els nazis, va escriure una vegada que "la història no la componen les gurres, sinó l'at". En aquestes pàgines el lector té ocasió e confrontar i decidir sobre l'opinió esmentada. 
[Aquest article amb lleugeres modificacions que he introduït aquí, ha estat publicat al suplement Cultura's de La Vanguardia del 28 de març]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada