La que va ser locomotora insignia del desaparegut dipòsit de l'estació de Mora la Nova coneguda com la "bonita" i que va ser el darrer model de màquina a vapor que es va construir a La Maquinista de Barcelona tornara en properes dates al que fou el seu darrer destí procedent del Museu del Ferrocarril de Madrid Delicias. En primer lloc per ser restaurada, i en segon, per passar a formar part del futur tren turístic dins el paquet d'iniciatives engegades l'any 2001 destinades a recuperar el patrimoni ferroviari d'aquesta població de la Ribera d'Ebre. Primer, sota l'impuls de l'"Associació per a la Preservació del Patrimoni Feroviari i Industrial" (APPFI), i, a partir del 2006, de la mà de la Fundació (FPPFI) on s'integren, a més de l'Associació, l'Ajuntament de Mora la Nova, els consells comarcals del Baix Camp, Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat i la comarca del Baix Aragó-Casp. L'aportació econòmica que ha fet l'Ajuntament moranovenc per fer possible aquesta operació puja a 20 mil euros.
La recuperació de la "bonita" havia estat ja des dels inicis del projecte, ja fa onze anys, un dels objectius que es perseguien per la càrrega simbòlica que té la locomotora per Mora la Nova. En aquest sentit, doncs, i després de 3 mesos de negociacions amb l'Ajuntament de Madrid perqué donés els correponents permisos, entre els dies 26 i 28 de març es disposa la logístics per dur a terme les complexes maniobres per poder treure amb dues grues de gran tonatge la "bonita" de 120 tones d'una via morta per situar-la a la via principal, separades per 35 metres, i des d'on podrà viatjar fins a Mora la Nova. En aquest viatge també l'acompanyaran l'automotor Renault ABJ-2304 i la locomotora de vapor "Mikado" 141F-2316 de 90 tones, que també han estat cedides a l'entitat. L'operació va ser prou delicada perqué l'estat d'abandó en que es trobava la locomotora va obligar a introduir una sèrie de mesures per tal que, a l'hora de ser aixecada per les grues i passar-la d'una via a l'altra, no es partis per la meitat ja que el bastidor que aguanta l'estructura de la locomotora estava molt malmesa. Això de banda, també es van tenir de construir dos menes de vigues d'acer on poguer anclar els cables de les grues amb l'objectiu que el pes de les locomotores en ser aixecades no recaigués directament sobre la seva estructura. En les operacions hi van participar 15 voluntaris de les Associacions de Mora, Lleida i Madrid.
La "bonita" quan encara estava activa. (Foto:APPFI)
La "bonita" és una de les poques màquines d'aquest tipus que encara es conserven del total de 57 que es van arribar a construir i de les quals 17 estaven destinades a Mora la Nova. Tot i que els noms de les locomotores tenien a veure, com a norma general, amb el número de rodes dividides per grups, en el cas de la "bonita" el sobrenom va lligat a la linia estilitzada que presenta tot i que inicialment se la coneixia com l'"atomica" per les dimensions que té. En el cas de la "Mikado" el nom, adoptat internacionalment, respon al fet que van ser els japonesos els primers a instaurar el sistema conegut com a 1–4–1. És a dir, un grup de rodes petites al davant, un segon grup de rodes groses al mig traccionades per les bieles i un tercer grup de rodes petites al darrera que ajudaven a girar les màquines quan entraven a les curves.
La importància del dipòsit i l'estació de Mora la Nova – gairebé 100 locomotores i més de 1000 persones treballant-hi en el moment més àlgid –, s'enten en el context del que era el funcionament de la linia Barcelona-Madrid construïda entre els anys 1891 i 1898. Aleshores el viatge no es podia fer d'una tirada perqué les locomotores només tenien un radi d'acció d'uns 150 quilòmetres. Calien doncs unes bases de que permetessin efectuar el relleu de maquinistes i locomotores. El dipòsit cobria serveis entre Saragossa, Barcelona, Miranda de Ebro, Lleida i Sant Vicenç de Castellet pel que fa a la linia Nord i, de forma especial, també extenia el servei a la linia de la Val de Zafan (Tortosa-La Puebla de Hijar). Després de la guerra civil la tracció de vapor va ser substituïda per la tracció diesel i el dipòsit de inicia el seu declivi, però a partir de l'electrificació de la línia l'any 1980 entre Barcelona i Saragosa i després fins a Madrid va suposar la seva fi.
Una jubilació precaria
Les dimensions ho diuen tot sobre el perquè del sobrenom la "Bonita": vint-i-sis metres de llargaria, tres d'ample i 4,45 d'alçada. Construïda l'any 1951 per la Maquinista de Barcelona, va estar de servei a Mora la Nova des del 1956 fins a la seva retirada l'any 1974. El cap del dipòsit va decidir que calia conservar-la pel que representava i per aquest motiu va ser traslladada l'any 1974 a Vilanova i la Geltrú amb la idea de dipositar-la al futur museu vilanovi. Aquest però no va obrir fins l'any 1989 i va quedar abandonada. L'any 1981 se la va portar de nou a la MTM per ser restaurada arran d'una inicitiva, ja aleshores, per destinar-la a trens turístics, però el cap de zona (Catalunya-Aragó) va paralitzar el projecte restant de nou abandonada. L'any 1995 se la porta a Madrid Santa Catalina (una estació de mercadaries al costat de Vallecas) on se la va tornar a oblidar fins que l'any 1995 la porten al Museu del Ferrocarrll de Delicias on ha restat fins ara.
Antic despatx del cap de l'estació de Mora la Nova. Centre d'Interpretació
del Ferrocarril de Móra la Nova (Foto: Marc Soler)
Per mes inforamcio consultar la pàgina web: http://www.appfi.net/
Per mes inforamcio consultar la pàgina web: http://www.appfi.net/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada