Si no hagués estat per la dimensió inesperada (?) que va assolir la manifestació del passat Onze de Setembre, el president Mas i el seu partit haurien pujat a la planxa per surfejar l'onada?. Manifesto els meus dubtes. Això si: el president Mas va demostrar ser ràpid de reflexos. I quan ell i el seu partit ja cavalcaven l'onada, la resta de líders i partits encara es preguntaven sobre el perquè de les coses. Ara: en aquesta pressa de decisió (arriscada, un tot o res, un caixa o faixa; no sols pel país, també per CiU) no hi havia així mateix un altre càlcul de caràcter més tactista? És a dir, la por de que si no s'avançaven als rivals polítics, l'èxit de la manifestació pogués ser capitalitzat en properes eleccions per una força com ERC a costa de CiU?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada