Stig Dagerman va ser un nen prodigi de les lletres escandinaves. Va nèixer a tocar d'Estocolm l'any 1923. Va sovintejar els ambients anarquistes suecs i va col·laborar de forma habitual a les seves publicacions. Entre els 21 i els 26 anys va escriure tota la seva obra i es va suicidar l'any 1954.
En català, malgrat la tradició anarquista que Dagerman cita en un dels seus textos, que jo sapiga, no hi ha res traduït. En castellà s'han traduit molts dels seus títols, però en la majoria dels casos resulten introbables: "El otoño alemán", "La serpiente", un volum dedicat al teatre suec, i alguna cosa més.
En català, malgrat la tradició anarquista que Dagerman cita en un dels seus textos, que jo sapiga, no hi ha res traduït. En castellà s'han traduit molts dels seus títols, però en la majoria dels casos resulten introbables: "El otoño alemán", "La serpiente", un volum dedicat al teatre suec, i alguna cosa més.
En el que va ser el seu darrer escrit "Nuestra necesidad de consuelo es insaciable..." (pepitas de calabaza ed.) va escriure aquestes paraules: "Para mi, un tipo de libertad se ha perdido para siempre o por un largo tiempo: la libertad que procede de la capacidad de dominar su propio elemento. El pez domina el suyo, el pajáro el suyo, el animal terrestre el suyo. Thoreau dominaba todavía el bosque de Walden. ¿Dónde se encuentra ahora el bosque en el que el ser humano pueda probar que es posible vivir en libertad fuera de las formas congeladas de la sociedad?"
El subratllat es meu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada