Més "esguerros" al país "ganxó"

 A la biografia que Gaziel va escriure sobre Sant Feliu de Guixols hi descrivia més o menys la genesi  dels banys de mar a la població, allà pel Vuitcents, malgrat totes les reticències que provocava aleshores el mar, així com la seva evolució ja entrat el segle XX. 

Escrivia Gaziel que  els establiements dedicats als banys, sempre havien estat al mateix lloc. Es a dir, al peu de la muntanya de Sant Elm. I assenyalava que, quan la moda dels banys va començar a treure el nas, la cosa "es reduïa a una petita barraca de fusta plantada vora el rompent, davant del penyal tallat a plom, popularment anomenat "Sang i fetge", pequè aquestes paraules són les que cridaven els pillets de platja, a finals del Vitcents, quan es capbusaven des del cim a l'aigua. D'aquests banys rudimentaris se'n deia "Els banyistes"; només servien per a despullar-s'hi i deixar-hi la roba, i tot plegat valia 10 cèntims. Després vingué, més cap a la vila i a l'estrem del barri del Raig, l'establiment conegut per "Banys d'en Baldomero", amb una galeria volada damun l'estreta platja, compartiments ben separats, d'homes i dones, i servei de cafè" 

Després vindrien, al mateix lloc, el balneari conegut per "Banys de Sant Elm". 

Tan del primer i el segon establiment dóno dues imatges que he trobat remanant per llibreries de vell. A la primera, la de color i que s'ajusta a la descripció que en feia Gaziel dels "Banys d'en Baldomero" s'hi pot apreciar, al fons, el pont de la riera quan aquesta encara no s'havia cobert. Crec recordar haver llegit que les aigües que anaven a parar a la badia, donada la proximitat amb els Banys, van provocar agres polèmiques a la premsa local. Pels interessat ens els esports d'aigua, val a dir que als "Banys de Sant Telm" s'hi organitzaven torneigs de waterpolo - potser dels primers a fer-se al país.

Hi he afegit, al final, una de collita pròpia, feta aquest mateix més de desembre, i que mostra com es a l'actualitat aquest racó de Sant Feliu de Guixols. 

Del seu aspecte actual me'n vaig consolar tot seguit amb el primer tast de la temporada d'un esplèndid plat de "garoines" - crues i sense afegits de cap mena. Remullats, això si, amb un bo vi blanc. Un cop païts ens podem encaminar fins la caseta del Salvament Maritim que es va lliurar de desapareixer sota la piqueta i que s'ha convertit en un espai museitzat dedicat al tema del salvament de nàufrags. Això però queda per a una altra estona.