dilluns, 24 de desembre del 2012

Per a prepotents, supergs i arrogants

Il·lustració de Manuel
Alcorlo per l'edició de
"Catedra"de les
"Novelas ejemplares".
Sempre he admirat Cervantes. Vull dir el Cervantes de les "Novelas ejemplares" - potser perquè del que parla Cervantes en aquests textos no tenen res d'especialment exemplar ni edificant. En canvi, com el mateix autor assenyalava, tal vegada resulta possible treure'n, de la seva lectura, alguna lliçó de profit. El text que prefereixo del conjunt és "El coloquio de los perros" que clou l'obra. 
En aquest diàleg entre els dos cans – Cipion i Berganza –, hi ha un moment on el primer li diu al segon això: 
"Mira, Berganza, nadie se ha de meter donde no le llaman, ni ha de querer usar del oficio que por ningún caso le toca. Y has de considerar que nunca el consejo de pobre, por bueno que sea, fue admitido, ni el pobre humilde ha de tener presumpción de aconsejar a los grandes y a los que piensan que se lo saben todo. La sabiduria en el pobre está asombrada; que la necesidad y miseria son las sombras y nubes que la escurecen, y si acaso se descubre, la juzgan por tontedad y la tratan con menosprecio".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada