Platja guixolenca, arrasada
De fet ja va ser la construcció del port - un "esguerro", tal com en deia Gaziel – el que va iniciar la destrucció i la pèrdua del delicós encant i la gràcia naturals que tenia la badia de Sant Feliu de Guixols i que el periodista tan bé va saber reflectir a la biografia que va dedicar en aquest població que era la seva. La perllongació del port cap a la veïna platja de Calasans - a les iamtges es pot comprovar com era i com l'han deixat en nom del progrés – va provocar el mateix efecte, empitjorat amb les pretensions de nous rics que varen envaïr i tornen a amenaçar el litorial català.
A la imatge d'ATV (el fotograf Àngel Toldrà Viazo) es poden veure les dues puntes que emmarcaven la façana de Sant Feliu. En primer terme l'anomenada punta de Llevant (amb la casa del Salvament Marítim) i en segon pla, a l'horitzó, i a l'esquerra, la punta de Garbi. Seguint cap a la dreta el perfil de la serralada s'hi pot observar, al cim, l'ermita de Sant Elm. Continuarem la passejada.
De fet ja va ser la construcció del port - un "esguerro", tal com en deia Gaziel – el que va iniciar la destrucció i la pèrdua del delicós encant i la gràcia naturals que tenia la badia de Sant Feliu de Guixols i que el periodista tan bé va saber reflectir a la biografia que va dedicar en aquest població que era la seva. La perllongació del port cap a la veïna platja de Calasans - a les iamtges es pot comprovar com era i com l'han deixat en nom del progrés – va provocar el mateix efecte, empitjorat amb les pretensions de nous rics que varen envaïr i tornen a amenaçar el litorial català.
A mi se'm fa un buit a l'estómac! Per Sant Feliu i per tota la Costa Brava. Jo feia molta vida a Tossa de Mar, i tot i que és dels llocs menys afectats, el paisatge i la vida de poble ja no té res a veure amb el dels anys 60.
ResponEliminaMalauradament el litoral del país s'ha convertit o l'han convertit en això que dius: un permanent buit a l'estómac provacat per la continuitat d'"esguerros", que deia Gaziel.
ResponElimina