Parlem del futur Museu de Sant Carles de la Ràpita

Al fons el futur Museu. Els dos edificis que es veuen  en primer
pla es destinaran a serveis (Foto: Marc Soler)

A començaments d'estiu s'espera poguer inaugurar el Museu de la Mar de l'Ebre a Sant Carles de la Ràpita. A l'actualitat els tècnics després de finalitzades le obres de restauració, han començat a introduir els objectes que formaran part de les exposicions permanents tot començant per la colecció Brunet que esta formada per més de 3.000 exemplars d'espècimens naturals. L'edifici que acollira el museu els rapitencs el coneixen com "les casotes". Són les antigues oficines i tallers de la Real Compañía  de Canalización del Ebro construides a mitjans del segle XIX, a tocar mateix de l'antic canal de navegació entre Amposta i la Ràpita, i de les restes de l'enclusa. Al davant de la façana de l'edifici es té constància que, soterrat, hi ha l'antic moll del canal. Aquesta, però, es tota una altra història que, potser, algun dia veura la llum.        

L'edifici de dues plantes un cop restaurat
 (Foto: Marc Soler)

L'alcalde de la població, Joan Martin Masdéu, explica que els rapitencs "tenim el sentiment o si es vol la frustració que la Ràpita va ser fundada per ser una ciutat més important del que ha acabat sent.  Dels vestigis d'aquell projecte iniciat per Carles III en queden els porxes de Laureano, l'Esglesia Nova  i "les casotes". Com a signes d'identitat del poble era imprescindible recuperar-ho". En efecte: l'edifici va ser adquirit a la Comunitat de Regants, però no va ser fins l'any 2002 que es va iniciar la rehabilitació. "Un cop finalitzada – continua explicant l'alcalde – calia pensar a que se'l podia destinar que fos útil i donés servei a la ciutadania i als visitants que s'apropen cada any a la Ràpita. Donada la vocació marítima de la població varem creure que era el més adient".

L'antic canal de navegació a tocar del 
futur Museu (Foto: Marc Soler)

 Quan la crisi esta obligant arreu de Catalunya a tancar equipaments culturals, en canvi a la Ràpita s'està a punt d'inagurar-ne un i, al Montsià i a les Terres de l'Ebre, en general s'esta organitzant una potent xarxa d'equipaments al voltant del Museu de les Terres de l'Ebre (Amposta)– http://www.museuterresebre.cat/ – que té una funció "aglutinadora" a partir de la seva declaració com a "Servei d'Atenció Museística". El seu director, l'Àlex Farnós, explica que, "més enllà de l'impuls polític inicial que tenen aquests projectes, el que sol passar és que es va a buscar un arquitecte. I què passa, aleshores?. Doncs que la idea es converteix en un contenidor sense tenir en compte quina es la funció i quin ha de ser el servei que té de donar. I això passa perqué més enllà de l'objectiu d'invertir uns diners fàcils d'obtenir (fons europeus, etc)  no hi havia res més. Això en el sector cultural no sols no es viable, sinó que acaba sent ruïnos. La nostra idea no és fer mausoleus, és fer equipaments útils a la societat contemporània. Aprofitant el patrimoni i els edificis, si. Però l'objectiu es servir a la societat, no pas al patrimoni."

  Durant els anys 80 i 90 la tendència era fer un museu agrícola a tots els pobles. Això a més d'aburrit no tenia cap sentit. Per tal d'evitar que es fessin museus clònics, es va fer entendre que a nivell tematic calia singularitzar cada projecte.  I que per fe-ho era necessari un projecte de viabilitat. "Més enllà de la inauguració – explica Farnós – un museu és un procés on hi té cabuda la gestió del patrimoni, de les visites, de les activitats complementaries, i de la dinamització cultural i turística del municipi.  El que busca el pla de viabilitat és singularitzar la proposta i que no entri en competència amb la que faci un altre municipi veí". L'estudi també contempla l'existència o no d'edificis i patrimoni, de si hi ha públic potencial o demanda social, i, és clar, de quin capital es disposa per tirar-ho endavant. La segona fase és la d'execució museogràfica.

Interior de l'edifici durant el procés de restauració
i remodelació dels espais (Foto: Marc Soler)

En el cas que ens ocupa és va començar per fer la recerca del patrimoni i dels béns culturals mobles. És va elaborar un inventari de material etnològic relacionat amb el món de la mar: "Pescadors i mariners als Alfacs" a cura d'Elena Juncosa i Toni Cartes. La participació i la disposició  ciutadana (es va establir un llistat de famílies rapitenques que podien conservar material valuós) va ser de capital importància. És van triar 400 peces adaptades al que es volia explicar. "En aquest punt el projecte museogràfic - diu Farnós -, és el que ens té de dir els continguts, quins han de ser els missatges, com cal formalitzar els fons del futur museu i quines són les unitats de contingut. Dit d'una altra manera, com passar de les idees a les formes. Per exemeple: es proposa un tema (la geologia), que té de passar a un àmbit o sala expositiva (el Delta de l'Ebre), i d'aquí cal passar als missatges (diversitat d'escosistemes i elevada productivitat natural) i per últim a les unitats de contingut (objectes, plafons, audiovisuals)".

   El Museu de la Mar de l'Ebre, no preten fer un recorregut lineal per l'exposició permanent, sinó que permetrà triar al visitant quin dels tres àmbits en que es dividira - Natura, Història, Etnologia - prefereix visitar.
 Ho anirem explicant.