dijous, 4 de juliol de 2013

De tornada a Hamlet


Tinc poca tirada pel teatre, sigui dit d'entrada. Tret d'una època molt determinada, quan frequentava sales com el Capsa, el Teatre Lliure de Gràcia, el Teatre Casino de l'Aliança de Poble Nou, el Romea i algun altre, diguem que l'hàbit no va arrelar com no sigui de manera molt puntual i per obres molt concretes: una representació del teatre de Brossa o la posada en escena de la "Nausica" de Joan Maragall a càrrec de l'amic Jordi Coca.  N'hi ha més, és clar, però deixem de fer el io-io que d'aquests n'hi ha que en són mestres consumats entre els participants de les múltiples tertulies que es fan i es desfan. 
Fa uns mesos l'amic Ricard San Vicente em demanava de parlar d'aquest llibre que ara els presento. Per les raons que siguin, l'article no es va publicar. Ara el dono per a qui hi estigui interessat. És un lllibre sobre teatre. Sobre el teatre de Shakespaeare, exactament. I en particular sobre el seu "Hamlet". El seu autor és un tal Stanislaw Wyspianski.  El meu esceptiscime inicial es va girar com un mitjo a mida que avançava en la seva lectura. Una lectura captivadora, fascinant, intel·ligent. De que em sonava, però, l'autor?
En els seus "Apuntes sobre Shakespeare", el critic i teòric teatral polonès Jan Kott deia que la bibliografia i els estudis sobre Hamlet ocupa dues vegades el volum de la guia de telèfons de Varsòvia i que de cap danès de carn i ossos s'havia escrit tant com del príncep shakesperià. Kott, és clar, també cita a Wyspianski i el seu "Estudio sobre Hamlet". Però, qui va ser S.Wyspianski (Cracovia, 1869-1907)? L'autor del text que ara s'ha traduït al castellà ocupa un lloc cabdal en la renovació de l'escena teatral polonesa i europea que va tenir lloc entre finals del segle XIX i els anys 40 del XX. A més de dramaturg, escenográf i director, Wyspianski  va destacar en multiples facetes artístiques sent la seva obra "un complejo e intrincado - escriu el prologuista i traductor Iván García - cuerpo interdisciplinario que dialoga entre si e invita a ser estudiado globalmente". 
Passa que l'impacte històric del "Estudio...." arriba fins als nostres dies: des dels muntatges que en va fer Wajda fins a inspirar el "Teatro de la Muerte" de Kantor. Fins i tot Grotowski va gosar portar l'obra a l'escena. Què té aquest text perquè hagi influït de tal manera? Què és en realitat? I si no és ni un assaig, ni un manual d'interpretació, ni de muntatge, ni de direcció escenica, llavors que és? Fins a cert punt és tot això, i així es va considerar en diferents èpoques. Però hi ha un aspecte més important i que redueix tot l'anterior a gairebé una nota a peu de pàgina en el conjunt del text. 
Des del punt de vista literari ja només la lectura resulta notabilissima. Es vol dir amb això que ho és fins i tot obviant el tema tractat que, no poques vegades, fa de pantalla on es projecten altres assumptes. L'autor condueix el text com si mantingués un diàleg amb ell mateix, es planteja dubtes, interroga l'antiga llegenda que es representava al Londres de l'època i que Shakespeare reescriuria fins a transformar-la. L'estudi permet veure els problemes que planteja l'obra i determinades escenes - la del fantasma, per exemple -, com avança, es modifica i es desenvolupa. Però, ¿llegim el Hamlet de Shakespeare, de Wyspianski o el de la llegenda? ¿No serà que l'autor ens condueix fins a les profunditats de la creació artística? ¿No serà aquest "Estudi..." un text sobre la condició i l'exigència creadores?. 
El gust pel teatre (i l'art) demanen una urgent lectura d'aquesta obra.  


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada