divendres, 17 de gener de 2014

Els origens de l'ideari de Tolstoi (i el primer corresponsal de guerra)


"Relatos de Sevastópol" de Lev N. Tolstói. Traducció de Marta Sánchez-Nieves Fernández. Ed. Alba. Barcelona, 2013. Preu: 16 €.
Els tres relats d'aquest volum van ser escrits per Tolstoi arran de la seva experiència al setge de Sebastòpol, on va ser destinat com alferés l'any 1854, i en el context general de la guerra de Crimea (1853-1856). Però molt més que el marc històric, és el lloc i la rellevància que ocupen els relats dins l'obra del gegantí autor rus el que interessa remarcar. A més, és clar, del tema central: la guerra. O, millor encara, la manera com l'home si encara i de quina manera l'afecta.
Quan Tolstoi publicà aquests relats (entre 1855 i 1856 a la revista "El Contemporani" de Sant Petersburg) ja era conegut per ser l'autor de dos llibres autobiogràfics: Infància i Adolescència. Els relats s'inscriuen entre aquest darrer títol i el posterior Joventut, i en aquest sentit es poden veure com un annex autobiogràfic. Però també com uns textos que mostren l'ideari de l'escriptor. Sovint la lectura recorda passatges de Guerra i Pau i, en particular, alguna de les converses entre el príncep Andreu Bolkonski i el comte Pere Bezukhov.
Pot sorprendre, en el primer dels tres relats, la manera insistent com interpel·la al lector. És com si l'estigues introduint a un món desconegut i allunyat de les comoditats de la rereguarda. És, per emprar les seves paraules, una introducció al "desordre repugnant" de la guerra. Tolstoi excel·leix en la descripció tant de la vida a ciutat com a les trinxeres, a les bateries, als campaments o els hospitals. Observa amb subtilesa els capteniments de l'oficialitat - magistral el retrat de les converses – o del soldat ras, de l'estat d'ànim del cadet que arriba al front sense haver disparat un sol tret i li cauen a les seves ordres una vintena d'homes o com s'exterioritzen les diferències de classe o els sentiments. Es magnifica la descripció del que et passa pel cap quan les bombes cauen al teu voltant o impacten al cos. A més de la seva critica explicita a la guerra i a la bogeria dels homes, alguna de ben actual, també la fa a la societat russa en aquells excursos tant d'ell i que incorporava com si res al teixit de la narració. Així, la crítica al concepte d'"aristocràcia", una aspiració que infectava a totes les capes de la societat - com tantes altres suposades "aspiracions" o "emulacions" que hem vist posteriorment – o quan reflexiona sobre conceptes com ara la disciplina i el deure.
En definitiva, Tolstoi en estat pur tot preparant l'assalt a l'escriptura de Guerra i pau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada