divendres, 13 de febrer de 2015

Sobre Las Vegas, residus nuclears i suicidis (o sobre la fragilitat de conèixer)

"Sobre una montaña" de John D'Agata. Traducció de Carles Morera i Inmaculada C. Pérez Parra. Editorial Dioptrías SL. 204 pàgines. Madrid, 2014. Preu: 19,92 €

Què tenen en comú els residus nuclears i el suïcidi d'un adolescent? Res del que poguí malpensar el lector. El que comparteixen és la ciutat on tenen lloc els fets: Las Vegas.
El problema de què fer amb els residus nuclears es va plantejar als Estats Units arran de la catàstrofe de la central Three Mille Island. El projecte que es va aprovar va ser el d'enterrar els residus en el si d'una muntanya – Yucca Mountain, a tocar de Las Vegas – i segellar-la per tal d'esquivar els perills durant 10 mil anys. De banda l'embull d'interessos polítics i de les companyies energètiques afegits als problemes tècnics, cientifics i logistics hi havia també el problema de com comunicar els perills que amaga l'indret a una societat futura, difícil d'imaginar i amb uns codis lingüístics que amb tota probabilitat seran diferents dels nostres. Com a col·laborador que fou del Centre de Prevenció de Suïcidis, D'Agata ens fa saber que Las Vegas n'es la capital i ho exemplifica a partir del noi que es mata llançant-se al buit des de l'edifici més alt de la ciutat. Dels motius que el van conduir a una decisió semblant no en sabem res. Els seus pares, tampoc. On ens vol portar i que pretén l'autor?
 El relat té dos fils conductors que l'autor organitza en capítols (qui, que, quan on i per què) que són les 5 preguntes de la redacció periodística. Però si la narració participa dels recursos formals del periodisme (amb un pessic del vell "nou periodisme"), també ho fa de la ficció (un eco de Ballard?) i de l'assaig.. Tres "per què" tanquen el llibre. En el primer les  històries s'entrecreuen; del segon, en surt una reflexió a partir del quadre de Munch "El crit" i, en el tercer i últim, l'autor reconstrueix el camí del noi des del moment que surt de casa seva fins que salta al buit. El buit també com a resposta a l'interrogant. Perquè a l'hora d'afrontar qualsevol mena de problema i buscar-hi solucions, tendim a pensar en termes de càlcul de probabilitats ignorant el de les possibilitats. És a dir, a pensar que una fet ix no passarà perquè la creiem impossible. Fins que la realitat ens desmenteix fent que passi la pitjor de les possibilitats que no s'havien contemplat en els plans de prevenció. D'això el socioleg Lee Clarke en diu "mentalitat Titànic".
En definitiva el que ens fa veure l'autor  es "la fragilitat de la nostra capacitat per a conèixer". La torna: el retrat de la ciutat que en surt. Un llibre excel·lent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada